Anàlisi

D'inversions i greuges

Si el repartiment dels fons de l'Estat fos pel pes de cada comunitat autònoma, Catalunya hauria de rebre el doble del que rep

3
Es llegeix en minuts
jgblanco37845955 rajoy bertran170328104151

jgblanco37845955 rajoy bertran170328104151 / ALBERT BERTRAN

«El malestar català s’arreglaria amb una carretera més i una mica d’amor». Aquesta curiosa fórmula de solució de la desafecció política catalana la vaig sentir d’una persona ben intencionada amb responsabilitats públiques. 

  

 Sobre els pretesos efectes benèfics de l’amor no diré res. No és un tema de la meva especialitat. Però del que estic segur és que la desafecció no es resol amb una carretera més. Espero que el president Mariano Rajoy no caigui en aquest malentès. Seria barrejar les coses. No obstant, les inversions de l’Estat a Catalunya sí que són un motiu que alimenta el greuge. La percepció pública és que Catalunya està mal tractada, i maltractada, pel que fa a les inversions de l’Estat.

  

 ¿Hi ha motius per a aquest sentiment de greuge? Per intentar respondre a aquesta qüestió he consultat els treballs dels serveis d’estudis de Foment, la gran patronal catalana, i de la Cambra de Comerç de Barcelona. Són a parer meu les dues millors fonts per conèixer amb detall i objectivitat la qüestió. Les dades més recents de com s’han distribuït i com s’han executat les inversions de l’Estat són les del 2015. Hi ha dos fets que sobresurten. 

  

 El primer és que el grau d’execució de les inversions públiques de l’Estat a Catalunya el 2015 va ser molt baix: només el 71% (736 milions d’euros dels 1.040 pressupostats). El més baix del període recent. Durant el període 2004-2012 la mitjana anual va ser del 82%. La mitjana per al conjunt de les comunitats autònomes va ser del 89% el 2015.  Els números són encara pitjors si ens fixem només en les inversions en infraestructures (carreteres, ports, aeroports, ferrocarrils, etcètera). El 2015 es van executar només el 59% de les inversions aprovades. És el percentatge més baix de la història. 

  

 El segon fet és el dèficit d’inversió de l’Estat a Catalunya en relació amb el seu pes econòmic relatiu. Aquesta inversió va ser del 8,2% del total nacional. I el 9,9% de la inversió estatal en infraestructures. Si el criteri de repartiment fos el pes de cada economia autonòmica en el conjunt de l’Estat, a Catalunya li hauria correspost el doble. Aquests percentatges s’han anat reduint de forma constant des del 2011. 

  

 Aquests són els fets. ¿Hi ha greuge? ¿Quines raons podrien explicar-los? En podem identificar tres. La primera seria un maltractament conscient per part de l’Estat; és a dir, dels governs de torn. La segona seria que el repartiment i l’execució de les inversions de l’Estat per comunitats responguin al suport electoral que rep en cada una de les comunitats el partit al Govern. La tercera seria que aquesta baixa execució i dèficit d’inversions estatals obeeixi a causes internes, relacionades amb la política catalana. Una d’aquestes podria ser la pèrdua d’influència dels governs de la Generalitat en l’elaboració i l’execució de les polítiques estatals. Una altra vindria de les dificultats que l’execució de les inversions, tant públiques com privades, troba en qüestions com l’aprovació de les autoritzacions mediambientals.

 

La possibilitat d'un maltractament conscient per part de l'Estat  La possibilitat d'un maltractament conscient per part de l'Estat seria d'una perversitat moral difícil d'admetre

    L’argument del càstig conscient per part dels governs de l’Estat no em sembla plausible. Seria d’una perversitat moral difícil d’admetre. El de l’oportunisme electoral dels governs de Madrid té algunes debilitats. Si s’observa el que passa en altres comunitats on el partit del Govern central rep un fort suport polític, com Galícia i Múrcia, veiem que el grau d’execució de les inversions encara és més baix que a Catalunya. Sembla que no hi ha cap motiu de greuge per aquest costat.

  

 L’explicació interna hauria de ser considerada. L’estratègia del peix al cove que van practicar els governs nacionalistes de Jordi Pujol els va donar una gran influència en l’aprovació i l’execució dels Pressupostos de l’Estat. Si ets a la cuina tens més influència per fer valer els teus arguments a l’hora del repartiment. Ara aquesta influència s’ha perdut.

Notícies relacionades

    

L’aspiració independentista no hauria de ser un obstacle perquè la Generalitat pugui seguir defensant els legítims interessos de tots els catalans en les polítiques de l’Estat. Es pot anar a la processó i repicar. Això és una cosa a tenir en compte en les actuals negociacions per a l’elaboració d’un nou model de finançament autonòmic. L’actual Govern de la Generalitat ha decidit no participar-hi. Des de la perspectiva de l’interès general crec que no és una bona decisió. No farà sinó augmentar la percepció de greuge.