Filmoteca singular

Per molts anys, Filmoteca de Catalunya. Cinquè aniversari de la seu del Raval. Ascens a la primera categoria d’Equipament Nacional, oficiat pel conseller Santi VIla. Festa completa si els seus benemèrits responsables i la tribu que representen aprofiten l’ocasió per dissimular una mica l’al·lèrgia al cinema català. Com que no es tracta de demanar la lluna en una teta, aplaudirem si apaivaguen l’aversió. Amb una mica n’hi hauria prou, només faltaria que la reverteixin en admiració.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Que a les suposades portes de la independència la nostra Filmoteca sigui l’única del món especialitzada a maltractar i ocultar la producció cinematogràfica pròpia desmunta l’argumentari babèlic. I alerta, la cinematografia catalana no pateix discriminació pel fet d’estar rodada molt majoritàriament en castellà sinó malgrat aquest fet. Aquí no es discrimina per idioma sinó per denominació d’origen: si és de proximitat puagh i repuagh. Perquè l’horreur no fos tan flagrant, van empaquetar fa tres anys unes quantes pel·lis en dotze sessions sota el títol Basics Films of Catalan Cinema. I en l’avantguarda ens aturem, perquè és imperatiu amagar tant com es pugui la producció dels últims 35 anys. No per indignitat sinó per prejudici.

El cas és que hi ha més de 3.000 pel·lícules rodades per directors catalans. El cas és que donen per unes quantes antologies que farien canviar d’opinió els més llepafils. El cas és que a Terrassa hi ha un centre d’excel·lència dedicat a la conservació del patrimoni fílmic. Tan sols falta substituir l’etiqueta: on diu Material Radioactiu posar-hi Alt Interès Cultural. I en conseqüència, fer funcionar d’un cop la pobra màquina digitalitzadora. I que algú redacti, si pot ser amb un mínim de convicció, un programa estratègic de difusió. I també que inclogui una emissió setmanal dedicada a descobrir tresors fílmics. Ni que sigui a l’altre proscrit, el 33.