Editorial

Armistici entre clans gitanos a la Mina

La singularitat cultural de l'ètnia no pot incloure al segle XXI un codi penal propi

1
Es llegeix en minuts
 

  / RICARD CUGAT

Els codis ancestrals pels quals es regeix la comunitat gitana xoquen a vegades obertament amb les normes i les lleis que són d’aplicació al conjunt de la ciutadania. Barcelona, Sant Adrià i Badalona han viscut una d’aquestes situacions arran de l’homicidi, el gener del 2016, d’un membre del clan dels Baltasares a mans de gitanos d’altres famílies: encara que la policia i la justícia han actuat contra els culpables, l’entorn del mort reclamava l’aplicació de la llei del talió. Han sigut necessaris 14 mesos i nombroses gestions d’intermediació dels Mossos perquè s’hagi arribat, aparentment, a un armistici que implica l’abandonament del barri de la Mina per part del clan dels Pelúos, al qual pertany l’agressor. Per a la policia autonòmica, aquest ha sigut un cas particularment complex, al qual ha hagut de dedicar molts recursos, com la protecció permanent de les vivendes dels intimidats i la creació de gabinets de crisi específics. Tot això, sense que, a pesar de l’enorme tensió entre la població gitana de la zona, hi mediés cap denúncia formal dels amenaçats de mort. La particular llei de l’omertà de l’ètnia ha tornat a funcionat novament, i el que s’ha de celebrar per sobre de tot en aquest cas és que no hi hagi hagut més vessament de sang, però el col·lectiu gitano ha d’aprendre d’aquest succés per desterrar del seu si la venjança com a regla de comportament. La singularitat cultural gitana no pot incloure al segle XXI un codi penal propi.