¿Canvi d'hora? ¡Que sigui l'últim!

Com molt bé diu la nota de la Reforma Horària, el canvi d’hora ha deixat de tenir sentit. ¿Però, en quin sentit no té sentit? Ja que pateixen debat i confusió en aquest punt, s’han limitat a emetre ara el comunicat, de manera que cal suposar que estan en contra d’aquest canvi d’hora. Doncs, bé, que sàpiguen que la gent, per lògica, conveniència i benestar, està en contra de l’altre canvi d’agulles del rellotge, el de la tardor, no d’aquest.

És tan evident que l’error, o la pirula, dels de la Reforma Horària no cap a cap cap. A veure, senyores, què és millor, al juny, disposar llum de les cinc de la matinada fins a les 9 del vespre o de les 6 fins a les 10. Les que vulguin llum natural de 5 a 6 del matí i que a les 9 ja fosquegi, que aixequin el dit. Oh, no veig cap internauta que l’elevi. Sembla doncs que no hi ha color. Així que no hi hauria d’haver discussió. I per això s’han passat de llestos i han triat una forma indirecta, en aparença subtil però ben matussera, de fotre la gent. Però se’ls ha vist el llautó. Per fortuna, les setze hores de llum de l’estiu no ens les traurà ningú, que si el despotisme il·lustrat pogués arribar tan lluny, tornaríem a la caverna.

¿MÉS ACCIDENTS?

Notícies relacionades

El canvi d'hora no prova a tothom

Petició de suspendre el canvi horari d'estiu i d'hivern

Segons sembla, dins de la bona gent de la Reforma Horària, perquè ho són, i van carregats de raons i de bones intencions, encara n’hi ha que no han baixat del burro de l’horari d’hivern. Diuen coses com aquesta: si allarguem les tardes d’hivern sortirem de casa a les a les foques hi haurà més accidents. ¡Ai caram! ¿Que són profetes? L’experiència hivernal del nord d’Europa no indica increments de sinistralitat, i allà surten de casa que és ben de nit perquè disposen de dues hores menys de llum que nosaltres. I a sobre, tot està glaçat.

Per desgràcia dels partidaris de més Europa, sembla que els estats no poden decidir pel seu compte deixar enrere el malson de l’altre canvi d’hora. Així que haurem d’esperar la confluència de dos factors. Primer, que els alemanys es decideixin a suprimir-lo; i segon, que trobin la forma d’imposar-ho.