Boca a boca

A un tal Khalid Masood, un british en la cinquantena nascut al comtat de Kent i veí de Birmingham, dimecres no se li va acudir res millor a fer que desplaçar-se fins a Londres, i, ja a la capital, abalançar-se amb el cotxe de lloguer sobre alguns vianants que travessaven el pont de Westminster per, després, com un pim-pam, apunyalar un bobby abans de ser abatut per un altre policia. L’Estat Islàmic es va atribuir immediatament l’estúpid atemptat: com diem aquí, del porc tot s’aprofita, encara que la seva estricta religió els impedeixi tastar-lo.

Comparada amb les Twin Towers, Atocha, Bataclan o Niça, la sagnant proesa de Masood, resulta gairebé gilipolles, d’aficionats, low cost... Llàstima que en el seu desig d’aterrar en alfombra voladora first class al cel de Mahoma, Al·là i Bin Laden –que premiaran sens dubte la seva heroïcitat amb cuscús en abundància i eterna dansa del ventre– deixés pel camí tres vides, una d’elles una dona «d’origen gallec», com destaca, entre orgullosa i màrtir, alguna premsa espanyola.

I davant tant de dolor sense fronteres un es pregunta: ¿què cony hi té a veure que els avantpassats d’aquesta dama mengessin pop a feira o plum-cake? ¿O potser Khalid la va atropellar per venjar-se dels seus ancestres, potser parents llunyans de Franco, Fraga, Fidel o el multimilionari Ortega, àlies senyor Zara?

REPERCUSSIÓ PLANETÀRIA

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Si per al pitjor islam el tal Khalid passarà per mèrits propis a formar part amb honors de la nòmina dels seus semideus suïcido-homicides, també el Desunit Regne del brexit acaba d’elevar un dels seus, el viceministre d’Exteriors, Tobias Ellwood, a la condició d’heroi per l’humaníssim fet d’assistir el policia apunyalat, intentar reanimar el seu cor, tacar-se el tweed de sang, ¡i fins i tot practicar-li el boca a boca!, com van destacar els mitjans de comunicació a l’uníson, deixant en un discret segon pla els anònims assassinats, tristos figurants de la història.

¿Haurien tingut tanta repercussió planetària els primers auxilis a un agonitzant si aquests haguessin sigut practicats per un metge, infermer, bomber o vigilant de platges o piscines que passés per allà? ¿Tan malament està la classe política que quan un dels seus membres es limita a comportar-se com un ésser humà davant un altre ésser humà passa a ser una gloriosa excepcionalitat que reclama titulars de primera plana? ¿O potser –dirà algú– l’espavilat parlamentari es va arremangar, es va agenollar, es va tacar de sang i va ajuntar els seus llavis en un últim petó als d’un moribund perquè hi havia càmeres rondant per allà? 'Chi lo sa'... encara que servidor desitgi ferventment que cap canalla de torn proposi aquesta bellíssima imatge com a candidata al Pulitzer.