EDITORIAL

Còctel explosiu amb la vivenda

La compra d'edificis que estan ocupats per inquilins és una bomba de rellotgeria a mitjà termini a Barcelona

1
Es llegeix en minuts
fcosculluela37691300 barcelona 16 03 2017 vecinos de leiva 37 se unen para no ser170320201206

fcosculluela37691300 barcelona 16 03 2017 vecinos de leiva 37 se unen para no ser170320201206 / ALBERT BERTRAN

La recuperació econòmica més l’èxit turístic de Barcelona estan pressionant a l’alça el mercat de la vivenda a la capital catalana. Les expectatives d’aconseguir altes rendibilitats a través del lloguer de pisos turístics o directament per una nova inflor especulativa de la bombolla immobiliària atrauen importants grups d’inversió que esperen obtenir a curt o a mitjà termini guanys de més d’un dígit. Aquesta pressió alcista està comportant la proliferació d’una pràctica que, tot i ser legal, amaga seriosos perills. Importants fons d’inversió estan adquirint edificis sencers amb els inquilins i tot. En principi, es tracta de comprar a bon preu aprofitant-se de la pressa d’alguns propietaris per vendre abans que acabin els contractes o morin els ocupants. L’inversor compra a baix preu amb l’esperança de millorar la rendibilitat que aquests mateixos diners li donarien durant el mateix període si els col·loqués en renda fixa o els invertís a la borsa. D’entrada no hi ha res de dolent en això, però l’Ajuntament de Barcelona fa bé d’advertir que som davant d’una bomba de rellotgeria que pot esclatar en algun moment. ¿Aquests nous propietaris tindran prou paciència o acabaran per pressionar els inquilins per expulsar-los? ¿Què passarà si la bombolla torna a esclatar i volen recuperar a correcuita les altes inversions que estan fent? La ciutat no disposa de gaires recursos legals per impedir aquesta classe de pràctiques però sí que pot assessorar els inquilins i exigir responsabilitat social als propietaris.  

La pressió recurrent del mercat sobre els preus de la vivenda, especialment a les grans ciutats, reclama a mitjà termini que els estats i la mateixa Unió Europea actuïn per concretar la protecció del dret a la vivenda. Aquest no pot ser només un dret nominal, sinó que ha de ser efectiu. El camí en molts països europeus és una forta intervenció pública en el mercat, especialment pel que fa al lloguer, que serveix per refredar les bombolles. Però també és exigible alguna mena de regulació, de límit a la simple pressió de l’oferta i la demanda, especialment quan aquesta s’alimenta de manera artificial a través del turisme i ja no parlem de vivendes sinó d’allotjaments. És urgent actuar abans que esclati aquesta bombolla.