Petites grans revolucions
Ara que els fills són grans, es poden permetre aprendre a interpretar per elles mateixes l'enigma de la lletra escrita
A l final d’una xerrada en una biblioteca van venir un grup de dones marroquines a parlar amb mi. Observo que cada cop n’hi ha més que assisteixen a aquest tipus d’actes. Quan vaig publicar el meu primer llibre, fa 13 anys, era un fet força inusual que hi hagués algú del meu mateix origen entre el públic. Després vaig començar a veure que hi havia persones joves, sobretot noies, i ara no és estrany que també vinguin les mares.
Una de les dones es va fer signar un llibre. Parlava la meva llengua i l’exemplar que portava estava ple d’anotacions de paraules amb les definicions al costat. Paraules com ara quelcom. Em va explicar el seu cas: no feia gaire que havia après a llegir i escriure. Abans, va dir, no sabia fer ni la o. «Res de res», anava repetint. Al principi no sé què passava, va afegir, «no ens vam preocupar d’aprendre».
Però no és difícil imaginar el que li passa, abans i ara, a algú en la seva situació. El neguit, la por, l’abisme que suposa abocar-se a un món desconegut. Aprendre a llegir de grans és un acte de coratge, requereix el valor de superar la por terrible a fracassar en allò que fan, com si res, milions de persones. ¿I si és massa tard?, ¿i si és massa difícil?, ¿i si no tinc les capacitats necessàries per fer-ho?, ¿i si no és per a mi? Superar l’angúnia que provoca saber que per fi aprendràs a desxifrar els missatges que per a tu han estat sempre ocults. Accedir al coneixement.
Notícies relacionadesCom ella n’he conegudes unes quantes. Dones que quan els tocava anar a escola els van dir que no calia, o que no podien o era massa lluny o les necessitaven a casa. O no hi havia diners per comprar ni una trista llibreta. O el mestre feia por. I ara, després d’haver superar els primers anys com a immigrants, aquell «abans» en què l’adaptació al medi nou coincidia amb l’etapa més intensa de la criança, ara que els fills són grans, poden permetre’s aprendre a interpretar per elles mateixes l’enigma de la lletra escrita.
L’autèntica revolució.
