Dues mirades

La trampa

Pot ser el moment de l'esquerra. Amb les seves diferents sensibilitats i múltiples posicions sobre l'encaix entre Catalunya i Espanya, però allunyada de les trampes del procés

1
Es llegeix en minuts

Davant la urgència dels líders independentistes, davant l’immobilisme del Partit Popular, hi ha la necessitat de repensar una Catalunya que interpel·li i defensi els interessos de tots i sigui capaç de teixir complicitats amb els que comprenguin i defensin aquesta definició al sud de l’Ebre. El xoc de trens ja sembla imparable. És difícil fer previsions, però amb un Estat en contra i sense el suport incondicional de la meitat de la població, l’escenari no és favorable per al Govern independentista. Hi haurà un dia després i, també, noves oportunitats.

Llavors, pot ser el moment de l’esquerra. De tota l’esquerra. Amb les seves diferents sensibilitats i les seves múltiples posicions sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya (un reflex de la societat), però allunyada de les trampes del procés. Sota una onada d’emoció s’ha sotmès la reflexió, s’han aplaudit conversions sobtades que creixien al mateix ritme que les retallades i la corrupció, s’ha parlat en nom del poble, però no s’ha governat a favor seu i s’ha grapejat tant la paraula democràcia que se’ns ha esfilagarsat entre les mans. Pot ser el moment de l’esquerra… sempre que sigui capaç de crear un idioma d’entesa, que sàpiga construir a partir del bé comú i que s’erigeixi en el reflex d’una Catalunya de múltiples cares que encara poden trobar objectius compartits als quals mirar. Sense generositat ni valentia, seguirem capturats en la trampa.