Ideologia i corrupció

Vincular determinades idees amb determinades conductes acostuma a convertir-se en un bumerang

1
Es llegeix en minuts
lpedragosa21707401 l hospitalet 01 03 2013 felix millet saliendo de l151221210713

lpedragosa21707401 l hospitalet 01 03 2013 felix millet saliendo de l151221210713

¿Té ideologia la corrupció? No és una pregunta fàcil de respondre. En cas afirmatiu, correm el perill de caure en el sectarisme i mesurar amb diferent vara BárcenasOsàcarSerra Griñán. Si la resposta és negativa caiem en el cinisme que pretén convèncer-nos que res canviarà per més esforços que es facin. L’assumpte és especialment candent a Catalunya, on la corrupció és arma llancívola en els monòlegs sobre la independència. Els arguments de la revolta dels somriures a favor de la creació d’un Estat lliure de corrupció són ara un bumerang contra el procés quan aflora, per fi, la trama del 3% o 4%. Una visió exagerada pel zoom de la ucronia però real com la vida mateixa. Si algú va pensar que enfrontant-se a l’Estat se salvaria de la condemna judicial no mereix dirigir ni la seva escala de veïns. Més aviat el sentiment de molts independentistes és el contrari, ha sigut la deriva sobiranista la que ha desposseït els corruptes de la protecció d’un Estat que va fer els ulls grossos mentre no van plantejar la ruptura. Arguments a favor de perseverar abans que per abandonar.

 Les trames

La manera de resoldre el vincle entre ideologia i corrupció és un nus gordià de les democràcies davant els populismes. El bipartidisme del torn ha tingut un dels seus puntals en la identificació de l’adversari amb la corrupció. Va passar durant la caiguda de Felipe González, en l’agonia de Pujol o en la primera legislatura de Rajoy. La novetat és que la crisi es va endur aquesta lògica i cada cas de corrupció s’ha transformat en un punt més de debilitat dels que han governat amb independència que hagin tingut més o menys corrupció. Ciutadans, Podem i la CUP coincideixen a denunciar trames en els partits per reviure ideologies superades després de la caiguda del mur de Berlín, a un costat i a l’altre del teló. És curiós, com a mínim, que parlin de trames els que construeixen els seus lideratges des d’adhesions personals i obediències cegues. La corrupció potser no és transversal però la condició humana sens dubte que ho és.