Anar al contingut

ANÀLISI

rpaniagua37742854 barcelona s portuguese midfielder andre gomes l celebrates170319235443

André Gomes, sota sospita

Sònia Gelmà

Tal com hem vist últimament, el Camp Nou és un escenari propici per fer-hi grans gestes, i això és el que té al davant André Gomes. Perquè una gesta és el que necessitarà per revertir la condemna d’un públic escèptic que l’ha posat sota sospita per un doble motiu.

El primer, el de la seva aparent apatia. L’afició blaugrana està acostumada a la delicadesa dels seus futbolistes. Per tradició, aprecia el toc, la precisió, la classe, la qualitat, el virtuosisme i fins i tot –amb moderació– les floritures. Però precisament perquè aquestes qualitats abunden en els seus futbolistes, el Camp Nou té debilitat pels qui donen una dosi extra d’entrega. L’afició ha reservat els últims anys tantes ovacions per a un regat de Messi Ronaldinho com per a una carrera de Puyol evitant un servei de banda o per a un esprint de Pedro per pressionar el porter.

Hi ha jugadors que transmeten aquest esforç de manera natural. És el cas de Luis Suárez. N’hi ha que no destaquen per això, com Messi, però que han acumulat prou crèdit perquè no se l’hi tingui en compte. I finalment, hi ha jugadors com André Gomes, per a qui, mentre no tingui el crèdit suficient, el que aparenta ser pesa tant com el que és.

El segon motiu que juga en contra d’André Gomes són les seves condicions futbolístiques, diferents del tradicional gust blaugrana: el famós ADN. El seu estil potser quadri amb l’evolució que busca Luis Enrique, però no encaixa en l’ideal de l’afició, que busca en el portuguès virtuts que no té. D’això en podria parlar Alexis, davanter d’una qualitat indiscutible però que pel seu joc accelerat no va casar amb una afició que fins i tot el va tractar amb mofa.

ASSENYALAT DES DE PARÍS

París va deixar André Gomes assenyalat, no va ser l’únic ni el més important a naufragar però sí el que menys crèdit tenia. El càstig insistent d’una part del Camp Nou, que el xiula des d’aleshores, resulta cruel i contraproduent, per a la plantilla fins i tot intolerable, com va deixar clar Piqué a la zona mixta.

Capgirar la situació sembla una empresa impossible. Quan hi pensem, sovint recorrem a l’exemple de Koeman, però ha plogut molt des d’aleshores. Si André Gomes ho aconsegueix, demostrarà que aquell gest un pèl apàtic que l’acompanya no és més que façana i que a sota hi ha un jugador amb caràcter. Luis Enrique està convençut que el portuguès serà molt important en el futur del Barça, però el treball per aconseguir-ho ja correspondrà a l’entrenador que vingui.

0 Comentaris