Sense final

Vam ser capaços de tenir una data a punt per indicar el dia en què va començar la crisi. Però no ho som per certificar el dia en què es va acabar. ¿Va ser quan les dades del comerç van començar a ser positives? ¿Va ser quan es va refer el mercat immobiliari o quan les exportacions van repuntar? ¿Va ser quan vam veure que l’atur disminuïa? ¿Va ser quan vam decidir que finalment podríem tornar a fer vacances o a comprar una tele? 

    

¿I si la crisi no ha acabat? ¿I si resulta que no és sinó una crisi permanent i no pas conjuntural, una crisi que ha provocat el cataclisme de tota una societat i no pas una sotragada amb més o menys convulsió? ¿Com podem dir que la crisi s’ha acabat si un 28,6% dels espanyols estan en risc d’exclusió social, que prou feina tenen per satisfer les necessitats bàsiques, si és que les satisfan? ¿S’ha acabat la crisi per a les llars (¡1.400.000!) que no tenen cap ingrés fix? ¿Per als joves amb treball precari, per als de mitjana edat que viuen l’atur com una maledicció bíblica? 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

    

¿I el menjar? No es tracta només de passar gana sinó d’alimentar-se en condicions. Els pobres són més grassos perquè no poden accedir a una dieta equilibrada, que ara ja és una cosa de rics. I, mentrestant, milions de tones malbaratades, escopides pels supermercats, excedents que van a les escombraries. Unes xifres vergonyoses i feridores. Molt. Sabem el dia que va començar tot. No tenim una data per al final.