¿Robar als pobres per donar-ho als rics?

L’agressió a l’activista Lagarder l’ha fet famós. Desgraciadament, el seu discurs es perd en el xivarri de les xarxes socials. Perquè al no estar auspiciat per cap partit, és atacat per tots ells. 

    

El que Lagarder pretén denunciar és la mercantilització de la pobresa, el fet que hi hagi sectors sencers d’assistència social que estan sent explotats per empreses privades. A la recerca de la rendibilitat, no de l’acció social. És a dir, amb l’excusa que «no es tracta de fer caritat sinó de fer justícia» hem pres el lloc al voluntariat per donar-lo a institucions privades. Però no hem arreglat res.

     

Un exemple entre mil: a Sevilla la gestió de l’alberg municipal es va adjudicar a l’empresa Grupo5. Que rep 5,9 milions d’euros a l’any. Quantitat suficient per acollir tots els sensesostre de la ciutat... ¡i en sobraria! Però cobreix només el 20% de la demanda i deixa sense atenció a prop de 2.000 persones cada dia, segons La Carpa de los Sin Techo. Els sensesostre asseguren que l’alberg selecciona els perfils que poden «causar menys problemes», i deixa al carrer les persones ma­laltes.

     

Serveis com a assistència domiciliària, albergs per a sensesostre, drogodependents, menors, immigrants, refugiats, etcètera, o bé s’han externalitzat a través de molt sospitosos contractes públics que sonen a vegades a corruptela, o bé s’estan donant al «tercer sector». És a dir: a empreses privades o l’Església catòlica. Les subvencions municipals –els diners, vaja– es perden moltes vegades en un opac entramat d’oenagés i fundacions.

     

Càritas assegura que amb els recursos amb què es compta seria possible atendre als 45.000 sensesostre espanyols. La mala gestió i la privatització, units a la falta de consciència i l’estigmatització, són els responsables que no s’aconsegueixi. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

Un escàndol del qual ningú parla. ¿Per què? La resposta lògica: perquè els sensesostre no ­voten.