Millet, de pillastre a patrici

Fa un segle hi havia dos germans, Lluís i Joan Millet. El primer, el 'mestre Millet', va cofundar l’Orfeó Català, inscrit en el catalanisme popular segons la tradició dels Cors de Clavé. Joan era un industrial cotoner, no dels més importants. El seu fill Fèlix va haver de fugir perquè els anarquistes el volien matar, ja que era un destacat militant catòlic. Al tornar a Barcelona amb els victoriosos de la guerra civil, va fer una molt considerable fortuna en el ram de les assegurances i la banca. Franquista, mecenes catalanista i president de l’Orfeó, va reunir en la seva figura les dues vocacions familiars. El seu fill Joan, sense projecció pública, es va ocupar dels negocis heretats del pare, va passar a residir a Madrid i amb el temps va declinar en tots sentis.

Així s’hauria sintetitzat la saga dels Millet, si no fos pel reformador i saquejador del Palau, un pillastre simpàtic, salvat de la presó pel seu germà gran després d’unes fosques operacions immobiliàries. El nostre Fèlix es va servir del cognom familiar per senyorejar al Palau de la Música i fer-se un lloc entre el més granat de la política i la societat catalana. El pillastre es va fer passar per patrici, i a fe que va aconseguir ser pres per tal, sobretot pels que no coneixien cap patrici.

UN MODEL QUE NO S'ALTERARÀ

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Si no hagués robat o no l’haguessin enxampat, Fèlix Millet, en comptes d’oprobis, hauria acumulat honors, començant per la medalla d’or de Barcelona. Més ben dit, si no hagués estat tan fàcil enfilar-se al carro de la corrupció, ben pocs criticarien les reformes i l’ampliació del Palau, com va fer Ernest Lluch, en solitari i amb argumentació discutible. La reforma d’Òscar Tusquets és un actiu de la ciutat. La joia del Petit Palau no existiria sense el pillastre Millet, que quan la mamella sociovergent s’havia esgotat va entabanar Aznar perquè li pagués, a canvi d’unes fotos i un bon pessic per a la FAES que no s’ha investigat gràcies a la discriminació judicial positiva.

Per cert, que el model de gestió de Millet no s’ha alterat ni s’alterarà, ja que surt molt barat a l’erari públic.