Deu anys d'un Bicing exitós

Poques veus ja gosen alçar-se en defensa del lliure albir de l’automòbil privat en una ciutat com Barcelona. La immensa majoria dels ciutadans, fins i tot els més acèrrims partidaris de l’individualisme, admeten la insostenibilitat de les polítiques urbanes que durant dècades van posar el vehicle particular al centre de les decisions en matèria d’urbanisme i transport. Ni des del punt de vista de la mobilitat, ni des del punt de vista de la salut, és admissible prolongar més el regnat omnímode dels vehicles que emeten partícules contaminants. Naturalment, no és imaginable –ni desitjable– el veto absolut, però sí l’aprofundiment d’una política que combini fermesa i persuasió per poder canviar mentalitats molt arrelades i anar consolidant i ampliant avanços que facin de Barcelona una ciutat més amable i més habitable.

Per a la consecució d’aquest objectiu juga un paper decisiu el transport públic col·lectiu, terreny en el qual hi ha hagut avanços significatius els últims temps. Però sens dubte l’element que crida més l’atenció ha sigut l’eclosió de les bicicletes en el paisatge urbà. Ara fa 10 anys de la implantació del Bicing, i el balanç global és, fins i tot amb els  matisos que es vulgui, clarament positiu.  En aquesta dècada, el nombre d’usuaris s’ha incrementat tant que fins i tot hi ha hagut crisi de creixement, però l’èxit del servei és inqüestionable, i una de les dades que ho reflecteixen és que el nombre de bicicletes a disposició dels abonats s’ha multiplicat per 30: de les 200 de l’any 2007 s’ha passat a les 6.000 de l’actualitat. Però perquè a Barcelona augmenti el nombre de ciutadans que decideixen canviar el volant i l’accelerador pel manillar i els pedals és imprescindible l’ampliació de la xarxa de carrils bici: a la ciutat nomésn’hi ha 141 quilòmetres, menys de la meitat dels que, segons les previsions municipals, haurà de tenir d’aquí amb prou feines dos anys. En una trama urbana  compacta com la de Barcelona, la implantació de més carrils bici gairebé sempre és i serà a costa del vehicle de motor. Una realitat tan incontrovertible com que el vianant ha de ser protegit tant dels cotxes i motos com dels ciclistes i usuaris dels cada vegada més nombrosos artefactes de dues rodes que pul·lulen per carrers i per les voreres. En aquest terreny, a Barcelona encara li queda molta feina per fer.