La DGAIA i la protecció del menor

El cas més recent de sentència judicial que obliga la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció a tornar a la seva família dos germans menors que estaven sota la tutela de la Generalitat és un més d’una cadena de litigis entre l’administració i els pares o tutors que han vist com perdien temporalment els seus fills per causes molt diverses. La DGAIA, en els últims anys, ha hagut de lidiar amb assumptes certament delicats, des de l’escàndol provocat pel desmantellament d’una xarxa de pornografia infantil (amb menors tutelats implicats com a víctimes) fins a les denúncies presentades per Aprodeme (Associació per la Defensa del Menor) i altres entitats pel funcionament global del sistema de protecció de menors i per la situació – en alguns casos indignant– dels centres tutelats per la Generalitat, criticats també pel Síndic de Greuges.  

Es tracta de discernir si estem davant d’una legislació i una actitud de l’administració que es qualifica com «la més garantista d’Espanya», com s’ha defensat des del Departament d’Afers Socials i Família, o si, en canvi, ens trobem davant d’una situació reiterada d’indefensió a causa de l’absència d’una autoritat judicial que decideixi l’ingrés del menor en centres d’acollida o centres residencials d’acció educativa i d’educació intensiva. L’administració intervé en un assumpte tan delicat (separar els fills dels seus pares amb la hipotètica salvaguarda de la salut i el benestar dels menors) per denúncies anònimes o d’algun dels cònjuges, per alertes d’hospitals o escoles o pel fet de sol·licitar ajuda econòmica. I en molts casos, convé destacar-ho, les mesures que s’imposen són efectives. Però la política que s’aplica tendeix a un zel excessiu, amb la qual cosa en determinats casos es produeixen injustícies i desemparaments que només poden revertir-se després d’un procés judicial (llarg i penós) que no tothom es pot permetre. Com indiquen els afectats, la mateixa administració «investiga, jutja i executa», fet que implica una indefensió dramàtica. Urgeix una figura jurídica imparcial que mediï amb el compromís d’apostar pel bé suprem del menor, però sense desprotegir el dret dels pares a la seva tutela.