DUES MIRADES
¿Terrorisme?
A l'utilitzar aquest terme per referir-nos a la violència masclista hauríem de plantejar-nos si no és una definició que engrandeix els agressors
PALLISSA BRUTAL AL REGNE UNIT /
Veig les imatges terribles de l’agressió a una dona anglesa per part de la seva parella. L’arrossega, la tira per les escales… Ella mateixa va voler que es fes pública la gravació. Miro les imatges, reproduïdes àmpliament pels mitjans, i em generen dubtes. No són certeses, només dubtes. Llavors recordo aquell «la faré grossa» que va deixar anar l’home que va fer volar el domicili familiar a Premià de Mar. Una xuleria de bar que ja contenia la jactància de fer una cosa sonada. ¿Amb la reproducció d’agressions salvatges no estem alimentant la vanitat de l’agressor?
Una cosa semblant em passa quan es parla de terrorisme masclista. El terrorisme no solament suposa una organització que crea un clima de terror col·lectiu per obtenir objectius polítics, suposa també aquests objectius, és a dir, una causa. Una causa amb adeptes. ¿De debò volem elevar la violència masclista a la categoria de causa? ¿No és una definició que engrandeix els agressors?
L’home que insulta, pega o mata una dona és un criminal que vol imposar el seu control, un assassí que entén l’amor com a possessió. Un home, ell sol, que ha de saber que compta amb tot el menyspreu de la societat, que no forma part de res. En qualsevol cas, si convinguéssim que aquest és el terme correcte, també hauríem de recordar que els mitjans occidentals no donen visibilitat als crims de Daesh. Almenys, que l’horror de les víctimes no siguin la seva campanya de propaganda.
