Pobresa energètica i bo social
El 2009, enmig de la gran recessió, el Govern d’Espanya va aprovar la creació de l’anomenat bo social amb l’objectiu d’assegurar que les persones/famílies amb pocs recursos tinguessin accés a l’energia elèctrica. La idea era bona, com gairebé sempre, la realització no tant, com ara veurem.
El bo social suposa una rebaixa del 25% en la tarifa aplicada al consumidor petit, normalment persona individual o família mitjana. El nom tècnic és PVPC o preu voluntari per al petit consumidor, que usen uns 12 milions de clients.
En l’actualitat hi ha 2,4 milions de contractes que reben aquesta ajuda, és a dir, gairebé un 20% del total. ¿Qui són?
En primer lloc, 1,9 milions de clients que tenen una potència contractada inferior a 3kw, ja sigui en primera vivenda, al garatge de casa seva o al seu apartament de platja. No estava així previst a la llei, però va ser una petició del Ministeri d’Indústria a les elèctriques, que aquestes van acatar sí o sí. Això d’ajuda social en té més aviat poc.
En segon, afecta fins a 0,3 milions de persones amb pensions mínimes. Aquí sí que és clara la funció social.
En tercer lloc, 0,2 milions de famílies nombroses perceben el bo social, sigui quina sigui la seva situació de renda. Em sembla fantàstic que ajudin les famílies nombroses (¿qui ens pagarà les pensions en el futur?), probablement necessitades… però no si tenen un superxalet a Valldoreix o La Moraleja. Per últim, reben el bo social 70.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur.
180 milions d’euros
El resum és que dels 2,4 milions de perceptors de la subvenció, tot just 0,4 milions (el 17%) han acreditat una situació de vulnerabilitat que requereix protecció. A més a més, el 2009 el preu de l’electricitat era moderat (el segon més baix entre els països grans de la Unió Europea, només darrere de França).
No era un cost important per a les famílies que disposaven de pocs recursos. Però des d’aleshores l’electricitat s’ha incrementat el 70% i tenim el tercer preu més car, darrere d’Alemanya i Dinamarca. En aquests moments és un cost que sí que pica, i que potser moltes famílies en situació de vulnerabilitat no poden pagar.
¿Quant costa el bo social? Doncs 180 milions d’euros, que paguen les cinc grans companyies elèctriques. Aquests 180 milions d’euros donarien per pal·liar de sobres la pobresa energètica que pateixen les famílies necessitades.
Notícies relacionades¿I com ho fan els nostres veïns de la Unió Europea? Doncs amb sentit comú. Es fixa un mínim de renda o ingrés familiar que dona dret a la subvenció i s’identifiquen aquestes persones amb dades de l’agència tributària, serveis socials, etcètera. I es paga amb càrrec als Pressupostos de l’Estat, com a ajuda social, o ho paguen entre la resta de consumidors elèctrics.
Crec que no seria gaire difícil ferlo així aquí també i resoldríem un problema.
