Francesc, quatre anys després

Els temps històrics a l’Església catòlica són llargs, gairebé eterns. La tendència és donar respostes del passat a preguntes del present. Els canvis, no obstant, són lents i, quan es produeixen, tenen un curt recorregut i una breu durada. Francesc, no obstant, sembla haver trencat l’estancament del temps històric. No ha passat un lustre des de la seva elecció –el 13 de març del 2013– i ja es pot parlar de revolució.

    

Les seves prioritats disten molt de les dels seus predecessors. Joan Pau II i Benet XVI van prioritzar la doctrina, la moral i  la disciplina eclesiàstica. La doctrina va ser formulada dogmàticament en el 'Catecisme de l’Església catòlica' amb la condemna de les teòlogues i els teòlegs que es desviaven de l’ortodòxia. La disciplina es va fixar en el «nou» Codi de Dret Canònic amb les consegüents sancions i penes per als transgressors del rígid ordre eclesiàstic, no contra els pederastes. La moral es va reduir a «moralina» repressiva de la sexualitat amb obsessives condemnes del divorci, l’avortament, l’homosexualitat, els mètodes anticonceptius, les relacions prematrimonials... 

    

Les prioritats de Francesc van en una altra direcció i són l’economia, l’ecologia i la reforma de l’Església. A l’economia hi ha dedicat l’exhortació apostòlica 'L’alegria de l’Evangeli', segons el meu parer la més severa condemna de l’actual model social i econòmic, que qualifica d’injust en la seva arrel, alhora que considera la iniquitat l’origen dels mals socials. 'L’alegria de l’Evangeli' està en plena sintonia amb els moviments populars de tot el món, amb els quals s’ha reunit en tres ocasions identificant-se amb les seves reivindicacions de Terra, Feina i Sostre. L’horitzó ètic és l’opció pels pobres, senya d’identitat de la teologia de l’alliberament.  

   

Francesc és el primer papa que ha dedicat una encíclica a l’ecologia titulada 'Laudato Si. Sobre la cura de la casa comuna', on critica l’«antropocentrisme despòtic» i les diferents formes de poder de la tecnologia, defensa una visió holística del cosmos, creu necessari compaginar la cura de la terra i la dels éssers humans, col·loca conjuntament la justícia econòmica i l’ecològica i declara el dret de la terra a ser feliç. 

Notícies relacionades

El Papa admet que al Vaticà hi ha corrupció

Testosterona antiprocés

    

La tercera prioritat és la reforma de l’Església, en què ha posat especial afany, si bé és on es produeixen més resistències i menys avanços. El mateix Papa no la va encertar amb la creació d’una Comissió de cardenals, coordinada per l’arquebisbe d’Hondures, Óscar Rodríguez Maradiaga, que va recolzar el cop d’Estat contra el president Manuel Zelaya, per assessorar-lo en la reforma citada. En aquesta comissió tots són homes pertanyents a l’alt clero, ni una dona, ni representants de comunitats de base, ni membres de comunitats religioses. L’Església catòlica segueix configurada avui com una patriarquia, és a dir, com un sistema de dominació jeràrquic sobre les dones. Mentre no es conformi com una comunitat igualitària–no clònica– d’homes i dones, tot intent de reforma fracassarà.