El procés d'estigmatització social
Atrapats en l'estereotip
Vivim en societat i ens formem una imatge predeterminada dels altres en funció del seu gènere, classe social, origen ètnic, edat...
El professor Robert E. Kelly, interromput en el directe de les notícies de la BBC pels seus fills i la seva dona. /
Un home blanc amb vestit i corbata és entrevistat per 'skype' pel canal de televisió BBC, des d’una habitació que sembla el seu despatx. De sobte, una nena entra ballant a la sala i s’asseu al seu costat. L’home intentant no perdre la compostura l’aparta. Llavors, un nadó amb un caminador apareix també ràpid i veloç. Segons després, una dona jove amb trets asiàtics entra corrent a l’habitació desesperada i s’emporta com pot les criatures. Pregunta: ¿Quina relació tenen l’home, la nena, el nadó i la dona?
Aquest és el contingut d’un vídeo que s’ha fet viral, i que si el veieu no podreu deixar de riure. No obstant, la polèmica s’ha disparat a les xarxes socials britàniques, ja que una part dels que el van veure, i fins i tot alguns mitjans de comunicació, van considerar que la dona era la mainadera de l’acadèmic, quan en realitat era la seva dona. ¿Som lliures de jutjar els altres al marge d’estereotips diversos?
Vivim en societat i acostumem a formar-nos una imatge predeterminada de nosaltres i dels altres en funció del seu gènere, la seva classe social, l’origen ètnic, l’edat... Alguns creuen que les dones netegen i cuiden millor que els homes, que els pobres són ganduls i que viuen de les ajudes, que els asiàtics són bruts, que els joves «ni estudien ni treballen». Es tracta d’un conjunt de creences fixes, acceptades i compartides socialment, que simplifiquen la realitat i s’erigeixen sobre prejudicis respecte a altres grups, és a dir, sobre idees preconcebudes d’algú sense tenir-ne un coneixement suficient.
D’aquesta manera, i tornant al vídeo viral, la dona que entra corrent a l’habitació per emportar-se’n les criatures només podia ser, a ulls de molts, la mainadera o la serventa, ja que és dona –les coses serien molt diferents si fos home– i d’origen asiàtic. Els estereotips encasellen i ens resten llibertat. N’hi ha alguns que poden quedar-se en anècdota. Una vegada vaig anar a fer una conferència amb una amiga trenta anys més gran que jo i, a l’arribar, els organitzadors la van saludar a ella com si fos la ponent i jo l’acompanyant; massa jove –suposo que van pensar de mi– per impartir una ponència davant d’un auditori. Altres són la base del masclisme, el racisme, el classisme i la xenofòbia.
L’estereotip pot derivar llavors en un procés d’estigmatització social que, com va analitzar clàssicament el sociòleg Erving Goffman, serveix per devaluar i menysprear determinats col·lectius.
Que les dones tendeixen a escollir estudis socials i en canvi són minoria en els tècnics no és casualitat. Un vídeo recent de la Universitat Oberta de Catalunya així ho denuncia. Ens diuen, relata el vídeo, que «els nois són bons per a la informàtica i les noies per a les humanitats (…) Que elles no serveixen per a aquestes coses (…) Moltes al final s’ho creuen». Avui, per cada nou nois en carreres com enginyeria informàtica o telecomunicacions només hi ha una noia. Els estereotips hipotequen el nostre futur individual i col·lectiu.
Notícies relacionades
Només l’educació així com l’experiència i el treball quotidià amb l’altre ens permetran desmuntar aquests estereotips.
