La marató de Barcelona certifica l'èxit

Les xifres només poden anar acompanyades d’una paraula: èxit. 16.500 corredors dels 20.200 inscrits –el 50% estrangers i el 20% dones– van sortir ahir als carrers de Barcelona per disputar la 39a edició de la marató de la ciutat. Van tenir el caliu d’uns 200.000 barcelonins que han convertit la prova atlètica en una d’aquelles grans festes ciutadanes que tenen tant suport a la capital catalana, malgrat els talls de trànsit i de mobilitat obligats pels 42,195 quilòmetres de recorregut. Barcelona no pot competir en les seves marques, pel perfil sinuós del traçat, amb maratons d’altres ciutats com Berlín, en la qual cada any es persegueix el rècord mundial. Però sí que té arguments per a un lloc d’honor a les proves europees de gran fons urbà: l’atractiu de la ciutat, un recorregut turístic i una organització que cuida els detalls. Així ha passat des que l’any 2006 l’ajuntament va apostar per l’empresa RPM per muntar una carrera a punt de desaparèixer fa 12 anys.

Que Barcelona estigui amb París, Londres, Berlín i Estocolm entre les ciutats europees amb més de 20.000 inscrits a les seves maratons –si bé 16.280 van poder acabar ahir la prova–reflecteix l’auge de l’esport popular. Córrer s’ha convertit en un saludable exercici quotidià. Es mereix l’aplaudiment, però amb ineludibles precaucions quan es tracta de la marató. El repte exigeix preparació adequada i controls mèdics que certifiquin la capacitat de fer-la sense que sigui una tortura o una amenaça per a la salut.