El 'jet lag'

No sé ben bé on, vaig trobar una espècie de definició de 'jet lag'. Dubto que tingui cap valor cien­tífic. Bé, no ho dubto, no en té cap. Però és aquesta: «Jet lag. El cos viatja primer. L’ànima arriba després. Com a amants que es volen trobar en una cita clandestina». Tenint en compte que en tres ­dies he anat i he tornat dels Estats Units, diria que el meu cos i la meva ànima deuen com a molt haver coincidit uns minuts esmorzant al calòric 'breakfast' de l’hotel de carretera a Michigan.

La gràcia del 'jet lag' és que et porta a una espècie de col·locada permanent que fa que no em cregui gaire el que passa al meu voltant. Per exemple, a l’arribar a l’aeroport de Detroit vaig saber que Montull havia dit que les comissions del Palau de la Música no eren de 3%, sinó del 4% a petició de Convergència. No m’ho vaig creure. ¿Quin partit de govern demanarà més diners il·lícits per finançar les seves coses? Impossible.

Després vaig conèixer diversos votants de Donald Trump. I escolteu: ni semblaven uns extremistes, ni uns radicals, ni uns bojos fanàtics disposats a fer qualsevol cosa per tornar a fer gran Amèrica, com deia l’eslògan de campanya del president americà. Era tan normal aquella gent que havia decidit votar Trump, que també vaig optar per no creure-me’ls. Segur que estaven dissimulant el seu fanatisme per despistar un pobre europeu que està convençut que els americans estan bojos i que tenen les cases plenes d’armes pel que pugui passar.

Potser la meva incredulitat era tan alta perquè encara no havia aterrat la meva ànima. Però va arribar dimecres i em vaig passar el matí buscant un bar per veure el Barça-PSG. El vaig trobar. I  aleshores no vaig tenir dubtes. Allò no podia estar passant. Un gol del Barça marcat al minut 95 per un paio d’inicials S. R. i que no és Sergio Ramos.

FUTBOL I POLÍTICA

Notícies relacionades

Un gol a l'arc de Sant Martí

El Barça cau del cel

Per corroborar-ho, vaig mirar el ­Twitter. I hi vaig trobar el president de la Generalitat escrivint això: «No hi ha res impossible. El Barça ho acaba de demostrar jugant a futbol. Catalunya ho demostrarà decidint el seu futur. I direm jo hi era». Estava clar que jo seguia col·locat amb el 'jet lag'. ¿Aviam si un president havia de barrejar futbol i política si això mai ha passat? Per assegurar-me’n, vaig visitar algunes webs de diaris de tendència independentista i vaig veure que aquelles paraules no havien suscitat polèmica. Un altre senyal inequívoc dels efectes del 'jet lag'. Tot el que haurien dit si el tuit l’hagués escrit Rajoy vinculant la recuperació econòmica a una victòria del Madrid. Res de tot això podia estar passant.

El meu cos crec que va arribar a Barcelona ahir. La meva ànima deu estar fent un enllaç en algun aeroport europeu. Igualment diumenge a la tarda vaig seure a mirar un altre partit de futbol. No hi va haver remuntada. Que algú em confirmi que tampoc va passar, per favor.