Un decret que no aconsegueix evitar el col·lapse

El decret pactat pel PP i el PSOE per evitar un col·lapse judicial per l’aplicació de la sentència judicial europea contra els abusos en clàusules terra en els crèdits hipotecaris no ha aconseguit l’objectiu que pretenia. Els afectats no han trobat en aquesta norma una fórmula que  els permeti recuperar els diners que van pagar inapropiadament a les entitats bancàries. De la mateixa manera, els bancs estan preferint la litigiositat a l’eficiència, entre altres motius perquè els resulta més fàcil de suportar que als afectats. La pràctica, doncs, ha demostrat el que era evident: el decret sense el suport de les parts és paper mullat i els bancs no estan disposats a reconèixer els seus errors i esmenar-los si no és per mandat judicial.

Arribats a aquest punt, el Govern, com a mínim, hauria d’atendre les demandes del Consell General del Poder Judicial i incrementar els mitjans materials dels jutjats que ara s’han de fer càrrec d’aquest embolic. De la mateixa manera, el Govern i el PSOE haurien d’explorar qualsevol possibilitat que tinguin al seu abast de pressionar la banca en el sentit d’obligar-la a assumir les responsabilitats que un tribunal europeu ha determinat. Si els bancs no tenen la sensació que les institucions polítiques defensaran inequívocament els ciutadans, no se sentiran obligats a reaccionar. Una reacció de la qual no només depèn el seu compte de resultats i la seva sort judicial, sinó també la seva reputació.