L'ombra de Sud-àfrica

Tres lletres: BDS. Boicot, desinversions i sancions. La decisió d’Israel de vetar l’entrada als estrangers que fan crides al boicot de l’Estat hebreu és coherent amb la idea, plasmada en el mateix redactat de la norma, que el BDS representa «el nou front en la guerra contra l’Estat d’Israel». A priori, sembla una guerra desequilibrada pel que fa a correlació de forces, però no pot negar-se que l’Estat hebreu s’ho pren seriosament.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Desequilibrada perquè el BDS és un moviment sorgit de la societat civil palestina (no del seu lideratge polític) que s’ha desenvolupat internacionalment amb l’impuls de moviments socials i d’algunes formacions polítiques que gairebé mai governen. Parteix d’un antecedent (el boicot a la Sud-àfrica de l’apartheid) i es posa com a objectiu el bloqueig econòmic, cultural i acadèmic contra Israel fins que compleixi la legislació internacional. Adopta moltes formes (des de mocions en ajuntaments fins a escraches a famosos com Scarlett Johanson), però és en l’àmbit cultural on té més força, sobretot amb aquells artistes que actuen a Israel. Ha aconseguit alguns èxits sonats, però des d’un punt de vista econòmic la seva incidència, a pesar que és creixent, no mereix l’atenció que Israel li presta.

Un altre assumpte és el de la imatge. La mateixa idea del boicot fa trontollar una idea amb la qual Israel se sent molt còmode: un Estat que en el fons és un més d’Occident i que, a causa d’un conflicte molt complex i d’una realitat geogràfica que l’envolta d’enemics existencials, es veu obligat a prendre decisions controvertides per defensar-se. Des d’aquest punt de vista, el boicot –al qual, d’entrada, Israel desqualifica com a «antisemita»– és un mirall que reflecteix l’ombra de Sud-àfrica, una acusació directa amb una enorme força: «No sou com Occident, no sou les víctimes, les vostres polítiques no són justificables». Israel, doncs, lluita contra una idea, i això no és mai senzill.