Davant el Dia Internacional de la Dona

Vaga de tasques

No volem un gir complet del món, només equilibrar-lo

2
Es llegeix en minuts

Una de les mobilitzacions proposades per a aquest 8 de març és la vaga de tasques. La primera reacció sempre és, per descomptat, de desànim: no hi ha prou vaga per conscienciar una societat massa adormida, massa còmoda, massa... masclista. Penso en aquelles dues hores i quart que dediquen més (al dia) les dones que els homes a les tasques domèstiques i em dic que, endavant, vaga de tasques.

 

De seguida m’adono de com és de diabòlic el 8 de març de cada any, en què concentrem tota la nostra energia i els homes ens donen espai a les xerrades, ens segueixen fins i tot a les manifestacions, dediquen temes als diaris, se’n fan ressò les televisions i tothom s’apropia del color morat. En realitat el que és diabòlic no és el 8 de març, sinó el 9, quan totes aquelles dones que hauran fet vaga a casa hagin de reprendre la feina des d’on la van deixar. Si van deixar rentadores sense fer, tindran el doble de roba bruta. Si van deixar els plats sense rentar, en fregaran el doble. Si no van fer el sopar dels seus fills, n’hauran de fer un de ben bo per compensar. Un altre any més, me n’adono.

No senyors,  sí, em dirigeixo a vosaltres: el Dia de la Dona Treballadora no és per a nosaltres, és per a vosaltres. No necessitem que ens ajudeu en les tasques domèstiques, ni que el dia 8 de març ens substituïu. Necessitem que estigueu amb nosaltres, no a la nostra disposició. No volem donar-vos ordres com si fóssiu nens, no volem recordar-vos les coses que s’han de comprar, ni volem obligar-vos a estendre la roba. Tampoc volem que ens ordeneu, ni ens recordeu, ni ens obligueu. No volem dies diabòlics, ni volem tampoc complicitats que només duren el que duren els dies: 24 hores. 

EL PRIMER DIA D'UNA ALTRA HISTÒRIA

Notícies relacionades

La vaga de tasques pot ajudar a conscienciar, però només si és el primer dia de la història d’una convivència que començarà el 9 de març. Si no, no estarem abandonant el nostre lloc en les tasques: l’estarem ajornant per demà. Sembla que ocupar-se de la casa, els nens i la feina –el que anomenem també diabòlicament conciliació– és tasca de dones, perquè només elles saben com fer-se compatibles en totes les seves facetes.

No volem ser heroiques, ni queixar-nos després de la nostra heroïcitat. No volem el protagonisme ni les càrregues, és més senzill: no volem fer vaga de tasques, no volem que vosaltres us ocupeu de totes les tasques... volem compartir-les. No estem demanant amb la nostra aturada que a partir d’ara les coses canviïn i sigueu vosaltres els que us encarregueu de les feines de casa. Ni tan sols amb un dia de vaga, d’immobilitat total, recuperaríem les hores de més que fem. No volem que el món faci un gir complet i se’n vagi a l’extrem oposat. No volem ser diabòliques. Només volem, senyors, sí, va per vosaltres, equilibrar-lo. El dia 7 i el dia 9 també volem el vostre compromís. La lliçó de les tasques nosaltres la tenim apresa.