Editorial

Pla de xoc contra els mals fums

Les dràstiques mesures per frenar la pol·lució dels cotxes exigeixen la mateixa aposta decidida pel transport públic

1
Es llegeix en minuts
Barcelona contaminada.

Barcelona contaminada. / ARXIU / DANNY CAMINAL

El full de ruta per combatre la pol·lució causada pel trànsit a Bar-celona i la seva àrea metropolitana va fer ahir un pas endavant fonamental. Representants de la Generalitat (tres consellers), ajuntament de la ciutat, Diputació, Àrea Metropolitana i càrrecs municipals de 40 localitats de l’entorn barceloní s’han compromès a reduir el 30% les emissions vinculades als cotxes abans de 15 anys i el 10% en els pròxims cinc. El calendari pactat és prou detallat per no dubtar que aquesta vegada l’estratègia va de debò: els vehicles més contaminants tindran prohibida la circulació per Barcelona i la seva asfixiada àrea d’influència de dilluns a divendres a partir del gener del 2019, independentment de la qualitat de l’aire, i aquesta restricció s’aplicarà a partir d’aquest mateix any en episodis greus de contaminació. Una agenda sens dubte contundent que respon fidelment a les conclusions de l’últim baròmetre municipal, en el qual la mala qualitat de l’aire escala posicions i ja s’inclou entre les grans preocupacions ciutadanes. No hem d’oblidar que la mortalitat derivada dels gasos de l’automòbil ja supera la causada pels mateixos sinistres circulatoris.

Notícies relacionades

 El pacte polític aconseguit davant d’una situació que amenaça la salut de la població, i que ja ha sigut denunciada per la mateixa Comissió Europea, resultava necessari. La contaminació no hi entén de fronteres geogràfiques ni administratives, i d’aquí la importància de l’acord pactat, del qual es poden beneficiar fins a 4,3 milions de persones de quatre comarques catalanes.

Però el pla de xoc contra l’ús del vehicle privat exigeix òbviament alternatives que concedeixin confiança i facilitin la mobilitat urbana i la seva sostenibilitat. Sens dubte, el reforçament del sistema del transport públic, especialment en hores punta, resulta aquí una aposta fonamental que requereix un calendari d’execucions tan estricte o més que l’adoptat per vetar els cotxes més contaminants. Són dos platets de la mateixa i complexa balança. El fre de la contaminació ja no és només una prioritat per a la nostra salut –que ho és–, sinó que també ha de ser l’inici d’un profund canvi cultural en una societat que ha entronitzat el cotxe i que viu atrapada sota l’amenaça mortal dels seus mals fums.