Alfombra vermella per a Xi Jinping
Com l’alfombra vermella que condueix al podi, l’Assemblea Popular Nacional (APN, el Parlament xinès) entapissa aquests dies el camí de Xi Jinping al 19è Congrés del Partit Comunista Xinès (PCX) que se celebrarà a la tardor. Al Gran Palau del Poble, on es reuneixen per a la sessió anual els 3.000 diputats de l’APN, ni una ploma vola per lliure en un moment crucial per al lideratge. El primer ministre Li Keqiang, encarregat de presentar diumenge al matí l’informe de treball del Govern, va recórrer al realisme més cru: «El creixement serà del 6,5% i, si és possible, més». Amb aquest exercici de modèstia mirava d’assegurar-se que ningú, durant el pròxim conclave del PCX, retregui al secretari general promeses incomplertes.
Sobre l’informe, com sobre els diputats, plana condicionant fins al més mínim moviment el 19è congrés, del qual sortiran les línies definitives que marcaran el pas de la Xina fins almenys al 2022 i els dirigents que acompanyaran Xi Jinping i Li Keqiang en la seva segona etapa de poder. Li, per si algú no tenia clar que són temps d’unitat i no d’individualisme, va demanar de forma explícita als presents i amb ells a tota la ciutadania, o almenys als 88 milions de comunistes de carnet, que s’uneixin «estretament al voltant del comitè central del partit, amb Xi com a nucli, i treballin amb tot el seu ànim per complir les metes de desenvolupament».
Fase de crisàlide
En una d’aquestes paràboles que tant agraden als xinesos, el primer ministre va indicar que l’economia xinesa es troba en un període de transició tan difícil com el de la papallona per convertir-se en crisàlide. Però es va felicitar que, a pesar d’això, l’economia va créixer l’any passat el 6,7%, es van crear 13,14 milions de llocs de treball a les zones urbanes, es van augmentar els ingressos disponibles per càpita el 6,3% i «es va aconseguir que a prop de 12,4 milions de persones abandonessin la condició de pobresa».
Ni Li Keqiang, ni tota la premsa oficial, que des de fa uns dies bombardeja la població amb els èxits de Xi Jinping, han esmentat que, malgrat el seu compromís de lluitar contra les diferències socials per construir una societat més harmònica, segons la revista Hurun, encarregada de mesurar la riquesa a la Xina, la bretxa s’ha eixamplat en els quatre anys de l’actual lideratge. Hurun assenyala que entre els 5.000 integrants de l’APN i de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès (que també es reuneix aquests dies i que formen uns 2.000 assessors, la majoria membres del partit) hi ha 209 persones que posseeixen una fortuna pròpia superior als 2.000 milions de iuans (272 milions d’euros). Afegeix que la fortuna dels 100 més rics ha crescut en aquests anys un 64% fins a situar-se al final del 2016 en un total de 413.000 milions d’euros.
Amb aquestes xifres és difícil assumir que la Xina s’encamina cap a una societat més igualitària, encara que és cert que la política econòmica ha aconseguit ampliar considerablement la classe mitjana, en la recerca del que Xi denomina «una societat modestament acomodada» amb la qual identifica el renaixement de la nació. Els diputats només hi han de votar a favor.
