Estar amb ell

L’Elena no tenia per què emprendre aquesta batalla. És una d’aquelles dones afortunades que som mares de fills sans. Però aquell dia va veure que una companya de la feina estava plorant al bany desconsoladament. Havia faltat al seu lloc de treball diverses vegades, però l’Elena desconeixia els motius de les seves absències. I ella l’hi va explicar entre llàgrimes. El seu nadó estava ingressat i només li corresponien legalment tres dies per estar amb ell. Havia de deixar-lo sol a l’hospital la resta del temps. O deixar de treballar per poder acompanyar-lo. 

La norma dels tres dies que té per conveni laboral no fa distincions amb un adult malalt. «Però estem parlant de nadons, no poden quedar-se sols. No han de quedar-se sense les seves mares». Aquell nadó va passar més de tres dies ingressat per una malaltia respiratòria. I l’Elena va pensar que hi havia de fer alguna cosa encara que les seves nenes, de 3 i 5 anys, no estan malaltes i ella no s’havia vist mai en una situació semblant. «Però mai se sap, avui per tu i demà per mi. Molts som pares». 

Així que, l’endemà, va començar una campanya a través en la plataforma change.org que ja ha recollit més de 250.000 firmes. Aquesta madrilenya, que és dissenyadora gràfica i treballa en una companyia multinacional, vol tenir gairebé el doble de suports actuals per poder anar al Ministeri d’ocupació i Seguretat Social a sol·licitar un canvi en la legislació. L’Elena diu que entre les opcions que al final té la gent hi ha la de fingir malalties, demanar baixes mèdiques i quedar exempt d’anar a treballar. 

DRET I OBLIGACIÓ

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però, encara que estem parlant d’un assumpte delicat com un nadó, tot això no és més que un frau. «Estem parlant de cuidar els nostres fills, que és un dret i una obligació». Per això, i malgrat la seva timidesa, va posar en marxa aquesta campanya. I, per això, li ha explicat a la seva filla de 5 anys, María, el que estava passant perquè fos conscient de quina és la realitat de moltes altres famílies. A Suècia, per exemple, el sistema públic té previst aquest tipus de casos especialment quan els nens tenen entre 8 mesos (finalitzada la baixa maternal) i 12 anys, cosa que coincideix amb l’etapa en què més malalties comunes es registren. 

Fins i tot les famílies, bé sigui el pare o la mare, reben una compensació econòmica corresponent a un màxim de 120 dies per any quan necessiten deixar de treballar per cuidar un fill malalt. Com diu l’Elena: «Molts som pares, però si no podem cuidar els nostres fills quan més ens necessiten... ¿per a què els tenim? ¿Per a què ens tenen?». I finalment sentencia: «Si tots fem això, quin panorama ens espera i, sobretot, els espera a les nostres criatures».