Editorial
Creixen les llistes d'espera a la sanitat
Hi ha més persones que esperen una operació, però també hi ha més intervencions per l'eficiència del personal
Una pacient se sotmet a una ressonància magnètica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. /
El 2,2% de la població de Catalunya està en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica a la sanitat pública. És un percentatge molt elevat, superior al d’un any abans. Que 164.828 persones, segons dades actualitzades a 31 de desembre del 2016, estiguin esperant una trucada per ser operades és una dada aclaparadora, d’una gravetat que no queda disminuïda pel fet de ser un problema que s’ha convertit en crònic. La sanitat pública catalana –i l’espanyola en general– gaudeix encara d’un merescut prestigi, però no aconsegueix superar el mal endèmic de les llistes d’espera, que sumeix molts dels que el pateixen en una lògica contrarietat, quan no impaciència o angoixa.
La dada positiva de l’estadística que ha donat a conèixer la Generalitat és la reducció de la llista d’espera del grup específic de persones que tenen patologies de màxima importància i gravetat vital, que ha disminuït el 6,4% i ara està en 32.207 malalts. Però 2.714 d’ells ja han sobrepassat el temps màxim de 180 dies en què, d’acord amb la llei, haurien de ser cridats al quiròfan. I el mateix passa amb el termini d’un any per a 13.367 pacients més amb patologies menors. És a dir, l’Administració està incomplint l’obligació que es va imposar d’atendre quirúrgicament en un termini límit, i per tant es buida de contingut una mesura que en el seu moment va ser presentada com a exemple de responsabilitat dels poders públics. Un oblit que no és exclusiu de Catalunya sinó que es reprodueix en altres comunitats autònomes.
Amb tot, els hospitals catalans van realitzar 406.214 intervencions quirúrgiques el 2016, el 13,6% més que el 2010, l’any un pressupost més alt de la Conselleria de Salut, que des d’aleshores ha perdut 1.500 milions d’euros anuals. L’explicació d’aquesta aparent paradoxa és tan senzilla com feridora: aquesta millora de l’eficiència és imputable gairebé en exclusiva al sobreesforç del personal sanitari, que ha donat un exemple de responsabilitat i professionalitat en els anys més durs de la crisi. Si es pretén aprofundir en aquesta via per maquillar la realitat de les llistes d’espera, el risc no serà solament la justa indignació dels treballadors de la sanitat, sinó la mateixa qualitat assistencial d’un servei públic que cal defensar sense concessions.
Sanitat pública Llistes d'espera Hospitals Sistema sanitari Catalunya Editorials El Periódico
