Petit observatori

Votar és un gest d'exigència

Em sembla perfecte que la paraula 'vot' estigui relacionada amb una devoció

1
Es llegeix en minuts
aleria32187984 mon02  montevideo  uruguay   16 12 2015   una ciud151218193149

aleria32187984 mon02 montevideo uruguay 16 12 2015 una ciud151218193149 / Juan Ignacio Mazzoni

Si em fessin dir quin fet em sembla més important de l’últim segle em negaria a dir-lo, perquè ja fa temps que no m’agrada sentenciar 'el més' del que sigui. L’invent més important, el paisatge més bonic, la música més suggestiva... Però goso dir que un dels fets més notables de la nostra època és l’hàbit creixent de votar.

    

La primera definició de vot que apareix a l’'Enciclopèdia Catalana' és de caràcter religiós: «Promesa a la divinitat per un individu i un grup d’acomplir una determinada acció». I en l’edat mitjana es van concretar tres vots típics: pobresa, obediència i castedat. En la vida social d’avui gosaria dir que tenen més acceptació les tres qualitats contràries: la riquesa, la rebel·lia i la sexualitat.

  

 En qualsevol cas, és evident que actualment el fet de votar està prosperant d’una manera visible. Els veïns de l’escala voten renovar l’ascensor. Cinc crítics literaris voten quina novel·la és la premiable. Els ciutadans voten el partit polític que volen que governi. Hi ha el vot de censura emès per rebutjar una proposta. Fins i tot hi ha una votació de confiança, un vot de qualitat, un vot secret... Anys enrere, fins i tot vaig anar a la Pobla de Segur per votar, amb uns amics, quina era la millor llonganissa que s’havia presentat a concurs.

  

 Durant el franquisme, l’exercici de votar va ser restringit severament com a possible manifestació de llibertat d’opinió. I quan es va obrir una petita escletxa en la dictadura, es va organitzar una manifestació pública d’adhesió al règim. Era un 'sí' condicionat per l’exigència de la política. 

Notícies relacionades

    

El 'sí' i el 'no' obligats són la negació del valor del vot, que per definició és un exercici de llibertat. Em sembla perfecte que la paraula 'vot' estigui relacionada amb devoció. Perquè un demòcrata és una persona devota a la llibertat d’opinió. Si el vot és una promesa feta a Déu, el vot que es diposita a l’urna és una exigència perquè es compleixi allò que s’ha promès.