Llàgrimes de cocodril

¿Per què els nivells de desigualtat, pobresa i exclusió social a Espanya són dels més elevats de la Unió Europea? En principi, no resulta fàcil comprendre per què tenim més desigualtat que, poso per cas, Portugal, quan el nivell de PIB per càpita espanyol és molt superior al del país veí.

La sorpresa és encara més gran  si tenim en compte que des del 2014 Espanya és el país de la UE que més creix. Un creixement superior fins i tot al de l’alumne avantatjat de la classe, Alemanya. Però, llavors,  ¿si creixem més, perquè augmenta la desigualtat i la pobresa?

Els confesso que a vegades he tingut la temptació de pensar que potser les dades sobre Espanya estan mal calculades. En part, perquè contrasten amb el que passa amb la distribució de la riquesa. En aquest terreny, Espanya és un dels països més igualitaris de la UE. La raó principal és que, a diferència del que passa a  la resta de països europeus, més del 80% de les llars espanyoles són propietàries de la vivenda en la qual habiten, i a més la tenen deshipotecada. Aquest fet, unit a l’elevat nombre de segones residències i altres béns duradors, fa que la distribució de la riquesa a Espanya sigui menys desigual.

DESIGUALTAT, POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL

Però tornant a la desigualtat d’ingressos i al risc de pobresa i d’exclusió social s’ha de reconèixer que el que està malament no són els indicadors sinó la realitat social espanyola. L’última que ho ha confirmat ha sigut la Comissió Europea. En l’Informe Espanya 2017 que va donar a conèixer la setmana passada alerta les autoritats espanyoles que la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social estan «entre les més elevades de la Unió Europea». I que la desocupació i les taxes de temporalitat laboral són de les més altes dels 28 països de la UE.

El que no es mesura empitjora, i el que es mesura pot millorar. Per això és necessari mesurar la desigualtat i la pobresa amb la mateixa precisió amb què es fa amb la inflació o la prima de deute. Per això està molt bé que la Comissió mesuri i doni l’alarma sobre la situació espanyola. 

Però deixin que em desfogui. Les lamentacions i les advertències de la Comissió Europea sobre la situació social espanyola em semblen llàgrimes de cocodril. A l’hora dels laments no poden oblidar que una part de la responsabilitat d’aquesta situació es deu a les polítiques macroeconòmiques i socials que la mateixa Comissió va recomanar i va forçar a Espanya. Després d’haver tirat una pedra que ha fet molt de mal social, ara no pot amagar la mà.

Perquè, vegem, ¿quines són les principals causes del principal augment de la desigualtat d’ingressos i de la pobresa a Espanya durant els anys que ha durat la crisi econòmica? La primera, el nivell  d’atur més alt. La segona, l’augment de la precarietat laboral, la caiguda de salaris i les retallades de despeses socials. En les dues coses, la Comissió Europea ha tingut una certa responsabilitat.

EN RECESSIÓ DES DEL 2008 AL 2014

Mirin una cosa, com més temps deixi un govern que es prolongui una recessió més alt serà el nivell d’atur de llarga durada i de precarietat social. Espanya ha estat en recessió des del 2008 fins al 2014. Llavors, doncs, no haurien de sorprendre aquestes dades. Les polítiques monetària i fiscal restrictives que la Comissió va imposar a partir de 2010 van ser la causa fonamental que la zona euro entrés en una segona llarga recessió. No va passar en el cas dels Estats Units, ni en el del del Regne Unit. Les seves polítiques macroeconòmiques van saber compensar la debilitat del consum i la inversió privada. Això va impedir que recaiguessin en la recessió i que l’atur es reduís ràpidament. No va anar així a la zona euro. 

Per altra banda, la reforma laboral que la Comissió va posar com a condició per al rescat bancari va ser causa addicional de l’augment de la precarietat laboral i de la caiguda de salaris. D’allà han sorgit la desigualtat d’ingressos i els actuals treballadors pobres, persones amb una feina que, no obstant, no els permet viure dignament. Si hi sumem que la Comissió va donar ales també a les retallades de despeses socials, el resultat final no podia ser un altre que un considerable augment de la desigualtat d’ingressos, de la pobresa i de l’exclusió social.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Entenguin-me bé. No estic culpant la Comissió Europea de tots els nostres mals. La principal responsabilitat és nostra. Però, això sí, ara que no vinguin amb llàgrimes de cocodril.