Rajoy no parla, Puigdemont tampoc

A Espanya, els portaveus oficials només parlen del fet que creixem més que ningú de la UE (és cert) i les altres coses –irracionalitat de l’independentisme a part– són poca cosa més que foteses. A Catalunya, el president predica la imminent independència, diu que Espanya és una democràcia malalta i realça els èxits del conseller Raül Romeva. Alguna raó té perquè Artur Mas al final ha sigut rebut –i aplaudit– per un dignatari estranger, el lehendakari Juan José Ibarretxe.

És la temptació de l’elementalisme en el debat polític. M’explicaré. La Comissió Europea ha publicat un suggerent estudi sobre la competitivitat de les 263 regions. I la competitivitat, que la Comissió defineix com «la capacitat d’una regió d’oferir un entorn atractiu i sostenible per a les empreses i els ciutadans», és rellevant per anar més enllà de l’enfocament només econòmic, insuficient, o del polític, que sense referents econòmics és poca cosa més que literatura que no es reconeix com a tal. I per analitzar la competitivitat l’informe recorre a 74 indicadors –agrupats en tres capítols– que van des de l’educació i la sanitat fins a la força de treball, la preparació tecnològica i les infraestructures.

Tot i que les regions espanyoles, inclosa Catalunya, en surten bastant tocades, he vist poc debat a la premsa i les xarxes socials (encara que EL PERIÓDICO en va publicar dimarts una pàgina resum, i va apuntar un sorprenent silenci dels polítics.

El primer sobre el que Mariano Rajoy hauria de reflexionar és que només tres regions –Madrid, el País Basc i Navarra– estan per sobre de l’índex 50 de la mitjana europea. I les tres reculen respecte a l’estudi de fa tres anys. Madrid, la que més retrocedix, cau del lloc 53 al 83. I el passa el mateix amb regions que estan per sota de la mitjana. València baixa del lloc 171 al 184 i les Balears –tot i la seva potència turística– del 188 al 200. El PIB torna a créixer, però en competitivitat anem com a crancs.

I Catalunya no és diferent. Fa tres anys aprovàvem a l’estar per sobre de la mitjana comunitària. Ara, amb un índex de 48,7, ens situem1,3 punts per sota. I darrere de Madrid (67,7), Euskadi (60,2) i Navarra (51,5). Al rànquing europeu hem retrocedit del lloc 148 al 175. Ni més ni menys que 27 llocs. Ens queda el «consol» que Madrid n’ha baixat 30.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Més complex d’analitzar és que dels tres grans capítols de l’estudi, Catalunya es manté en el bàsic, que tracta de sanitat, educació elemental i infraestructures (segueix al lloc 129) però baixa en el d’innovació (preparació tecnològica, sofisticació dels negocis), on passa del 133 al 138 i sobretot en el d’eficiència (educació superior, mercat laboral, aprenentatge), on cau del lloc 148 al 175.

Tots els rànquings són discutibles però Rajoy i Carles Puigdemont, en la seva pròxima «cimera», a més a més de discutir sobre el referèndum i l’imperi de la llei, haurien de dedicar una estoneta a parlar de l’informe europeu sobre competitivitat. Per aquí és per on progressen –o moren– els països.