Anar al contingut

La clau

foto 3119049

Almenys, no en diguin democràcia

Enric Hernàndez

L'independentisme violenta la democràcia que tant pregona al voler aprovar la desconnexió a lloms del cavall de Pavía

Un diputat demana la paraula. La presidenta del Parlament, complaent, l’hi concedeix. Proposa sotmetre a debat i votació una o diverses proposicions de llei que no han pogut analitzar –i molt menys esmenar– ni la taula, ni els serveis jurídics ni, per descomptat, l’oposició. Dos grups, en nom de menys de la meitat de l’electorat, beneeixen l’estratagema. Amb gran estrèpit, però en a penes un parell d’hores, el legislatiu declara la independència, aprova les lleis fundacionals de la nova República i convoca el referèndum unilateral que les haurà de validar.

Amb la mateixa aparença de legalitat amb què s’adjudiquen obres públiques i es cobren milionàries comissions, fingint que unes i altres no tenen cap relació, l’independentisme pretén proclamar la secessió que el 52% dels catalans van rebutjar a les urnes. Ho fa conculcant no ja la  Constitució de la qual tant renega o l’Estatut que tant els va doldre veure retallat; ho fa corrompent els pilars de la  democràcia amb què s’omple la boca mentre la violenta amb acarnissament.

 Adeu a les promeses de transparència que els líders de Junts pel Sí declamaven en la campanya electoral del fallit plebiscit. Oblidin-se del procés de participació ciutadana que havia de legitimar la hipotètica Constitució catalana. S’imposa l’astúcia, la pilleria. Amaguen en un calaix les lleis de desconnexió. Reformem el reglament per poder aprovar-les a lloms del cavall de Pavía. Proclamem la República amb el vot de menys diputats que els exigits per reformar l’Estatut. Eventualment, blindem la impunitat dels membres del Govern, presidenciables inclosos, endossant al Parlament la convocatòria del referèndum il·legal, a veure si l’Estat té el que s’ha de tenir per inhabilitar 72 diputats. I així tot.

JOC BRUT

Tot s’hi val per provocar una resposta coercitiva de l’Estat, com més virulenta, millor. Un penal en l’últim minut que enfureixi l’afició i estalviï a l’independentisme el naufragi electoral. En aquest conflicte cap bàndol té el monopoli del joc brut, però almenys que els que el practiquen no en diguin democràcia.

0 Comentaris