tu i jo som tres

L'espasa que va degollar sant Pau

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

Acaba de sortir Iker Jiménez a Cuarto milenio (Cuatro) amb una tremenda espasa. Ens va dir que era la rèplica exacta de la que van utilitzar els esbirros de Neró per degollar sant Pau. ¡Ah! Hem quedat molt impressionats. Ens ha explicat que Franco es va passar anys buscant-la. Estava obsessionat. Segons sembla, creia que si podia aconseguir-la  el seu poder seria espaterrant. Tots els seus enemics sucumbirien davant aquest ferro sanguinari. Home, si Iker, en lloc de treballar a Cuatro, treballés a TV-3, això d'aparèixer amb l'espasa que va decapitar sant Pau, i treure-la poques hores abans que Francesc Homs comparegués davant el Tribunal Suprem, podríem entendre-ho com un exercici d'agitprop victimista i esgarrifós. Tot per la causa. Però no és el cas. Ni Iker treballa a Sant Joan Despí, ni el nostre admirat Homs serà degollat, per fortuna. Però això de Cuarto milenio segueix sent espaordidor. Fa anys que demano que li canviïn l'horari a aquest programa. El col·loquen a la nit, abans que ens en anem al llit, i francament, a casa no aconsegueix fer nones ni el nostre canari flauta.

Notícies relacionades

TOCAMENTS A GRANEL .- El passatge a parer meu més interessant de l'entrevista d'Ana Pastor a Artur Mas (El objetivo, la Sexta) va ser quan ella li va preguntar: «¿Li va explicar Puigdemont que s'havia reunit en secret amb Rajoy?». I Mas va respondre: «Aquesta és l'única pregunta que no li contestaré. Compromet el president Puigdemont». ¡Ah! És una meditable postura. Negar-se a contestar al·legant que la resposta compromet Puigdemont és una manera lluminosa de donar a entendre que la pregunta és certa. I va afegir: «Aquestes reunions no poden ser públiques. Jo em vaig reunir moltes vegades amb Rajoy i vostès no ho van saber». O sigui, que en aquest apassionant tema dels tocaments ocults, secrets, per sota de la taula, sembla que han sigut continus i a granel.

S'atribueix a Konrad Adenauer la frase: «La política és massa important per deixar-la als polítics». És un lluminós pensament que data dels anys 60. Han passat 56 anys d'aquella sentència del canceller. Ara la frase s'ha transformat. Sembla que ara l'axioma és: La política és massa important per deixar-la a la vista de qualsevol. I poden substituir qualsevol per ciutadans, votants, gent, poble... Des dels temps d'Adenauer hem progressat  enormement.