¿Hem après alguna cosa?

Sento i llegeixo frases com: «és una vergonya», «la justícia ha mort a Espanya» o «ja veuràs com Urdangarin no entrarà a la presó». Noto indignació, i no n’hi ha per menys. No han parat de deixar-nos anar que «qui la fa, la paga», que «la justícia és igual per a tothom» i després resulta que Iñaki Urdangarin, condemnat a més de sis anys de presó, se’n pot anar a la seva casa de Suïssa Suïssa sense pagar ni tan sols una fiança.

Jo tampoc ho entenc. Potser perquè no soc expert en lleis. Però si és legal que aquest senyor estigui al carrer i no a la garjola, llavors no ens enfadem amb la justícia, sinó amb els que fan les lleis: els polítics, aquells que, per cert, votem nosaltres, els ciutadans. I encara que la corrupció continua, seguim votant, majoritàriament, els mateixos. Per això fa molt de temps que manen el PP o el PSOE, dos partits amb casos de corrupció per parar un tren. No obstant, durant els seus mandats, i potser per tenir-nos contents, hem vist entrar a la presó algun poderós. Per exemple, Mario Conde, un home molt complet: ha estat empresonat amb el PP i amb els socialistes. ¿I què hem après? Diria que poca cosa. Esperar que Urdangarin acabi entre reixes amb la condemna que li ha caigut, ho veig lògic. Però aquesta imatge, com va passar amb Conde, pot ser més soroll que res si seguim sense aprendre cap lliçó que intenti evitar la corrupció.

La primera lliçó ja ens l’haurien de donar de petits. Fa un parell d’anys, i amb la corrupció en ple apogeu, Nicolás Fernández, responsable del sindicat de professors ANPE, va dir que fa falta «més educació i menys corrupció». I el president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes, Jesús Salido, va indicar que l’escola pot «fer molt en l’educació en valors. L’escola ha d’ensenyar alguna cosa més que matemàtiques». Però el psicopedagog Ramón Novella va manifestar que últimament l’opinió pública «ha menyspreat virtuts com l’honradesa, el servei desinteressat a la comunitat, el respecte...». Novella, partidari de fer un examen de consciència col·lectiu i de tornar a practicar aquestes virtuts, va afegir que és molt important també que els adults donin exemple als nens. Entre altres coses, «no fent trampes i evitant l’esperit materialista d’acumular coses innecessàries». Segur que no li van agradar les paraules d’Àlex Crivillé sobre pagar impostos: «El que no tributa fora d’Espanya és un burro».

Notícies relacionades

La percepció sobre la corrupció a Espanya es manté en màxims històrics

Urdangarin se salva per ara de la presó pel seu "arrelament i conducta"

SENSE TRAMPES

Mentre hi hagi adults que es creguin més llestos per fer trampes, mentre els polítics no arribin a un pacte educatiupacte educatiu, que inclogui educar els joves en contra de la corrupció, i mentre la corrupció no passi factura a les urnes als partits, dubto que canviï el panorama encara que vegem entrar a la presó Urdangarin. Per molt que s’ho mereixi.