Cultura general

Ala cartellera de cinema, el 17 de febrer de 1997, s’anunciava la pel·lícula 'Un dia inolvidable', un drama sense pena ni glòria. Però certament va ser un dia que no podrem oblidar mai, el 17 de febrer de 1997, l’endemà que un solitari gol de Luis Enrique salvés Robson com a entrenador del Barça. Com són les coses. Aquell dia, ETA va continuar assassinant. Una bomba va matar un policia, que va ser la quarta víctima en un mes violent i crispat, amb Ortega Lara segrestat per la banda terrorista. A Itàlia, Bossi anunciava un referèndum per la independència de la Padània, i, a Catalunya, un sistema frontal encapotava el cel, amb pluges i nevades. Va ser un dia rúfol. A la televisió, feien un programa de la Maria Pau Huguet i també 'Quién sabe dónde', aquell espai on Paco Lobatón buscava gent perduda i mirava de trobar-la. Els experts, aquell 17 de febrer, vaticinaven que la introducció de l’euro podia «ocasionar recessió i més atur». 

Notícies relacionades

Juanjo Cardenal: "Un senyor em va preguntar si jo era el que no surt a 'Saber y ganar'"

Plorar de pena

   

 I, a les 3 de la tarda, Jordi Hurtado presentava el primer capítol de 'Saber y ganar', aquesta novel·la riu que fa 20 anys que està instal·lada a La 2, «un concurs diari de mitja hora de durada, de caire cultural», com deien les cròniques. Moltes de les coses que van passar en un dilluns inoblidable (frívoles, dramàtiques o intranscendents) són avui història, material per a les preguntes del programa que va néixer aquell dia, més enllà del temps, monument etern a la cultura general.