INTANGIBLES
Pobresa energètica a Catalunya
undefined36166358 barcelona 04 11 2016 sociedad pobreza energetica edificios161126131129 /
La compareixença al Parlament de Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natural, ha tornat a posar sobre la taula el tema de la pobresa energètica (El Periódico 3/2/17). És un tema que preocupa, com han de preocupar tots els temes que afecten persones i especialment les més desafavorides. I és un tema que causa una enorme alarma social i encara sort, perquè seria trist que ens quedéssim indiferents davant la situació d’una persona gran a qui li tallen la llum. Però aquesta alarma social ha de ser ocasió per solucionar el problema i no per llançar-se els plats pel cap els uns als altres al Parlament, cadascú defensant els seus prejudicis ideològics.
¿Per què passen aquests casos? Doncs per falta de comunicació entre les empreses subministradores i els serveis socials, que coneixen les situacions de precarietat. Les companyies elèctriques no tenen cap interès a tallar la llum a una família. S’estalviaran molt pocs diners i poden crear un problema social que afectarà molt negativament la seva imatge (com ha passat en el cas de Reus).
El problema és que les companyies desconeixen si el que no paga la factura és ric o pobre. Aquesta informació la tenen els serveis socials dels ajuntaments. Per això, les companyies elèctriques estan firmant acords de col·laboració, amb els ajuntaments i les comunitats autònomes, per identificar persones en situació precària i que no els tallin la llum. En el cas de Gas Natural-Fenosa i Iberdrola (per citar-ne dos que conec) ja cobreixen més del 95% dels ajuntaments. Però no n’hi ha prou amb un acord: o s’estableix un canal ràpid de transmissió de la informació, o el risc persistirà.
En el cas de Catalunya, la llei 24/2015, en el seu article 6, estableix les mesures per evitar la pobresa energètica. I diu clarament que «quan l’empresa subministradora hagi de realitzar un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe, als serveis socials municipals, per determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial».
Aquesta mesura bloqueja els serveis socials, a l’haver d’analitzar milers de casos, en general relacionats amb impagaments i no amb persones vulnerables. Seria més pràctic que els serveis socials informessin directament la companyia elèctrica sobre les persones en situacions de precarietat. Això és el que ha fallat (sembla) en el cas de Reus.
La llei 24/2015 defineix risc d’exclusió residencial a aquelles persones que, vivint soles, tenen uns ingressos inferiors a dues vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). L’IRSC es fixa en els Pressupostos de la Generalitat, i està en els 570 euros al mes (no s’ha mogut des del 2009). Doncs bé, dues vegades l’IRSC fan 1.140 euros al mes, que per a una persona sola crec que no és molt risc d’exclusió residencial. La renda anual mitjana a Catalunya el 2015 era de 12.300 euros per persona (segons Idescat), és a dir 1.000 euros al mes. Em temo, doncs, que la llei 24/2015 ha posat mig país en risc d’exclusió residencial.
