El (bon o mal) poder del capital

Les grans corporacions tenen més poder que qualsevol Estat

2
Es llegeix en minuts
ikea

ikea

Ikea ha guanyat el premi d'arquitectura del 2016 amb el disseny d'una vivenda de 17,5 metres quadrats, 80 quilos de pes, i 68 peces que arriben en paquets plans amb les instruccions i les eines per construir-la en 4 hores per un preu de 1.000 euros la unitat. El projecte, ideat per un col·lectiu suec de dissenyadors liderat per Markus Engman, s'exposa al MoMA de Nova York al mateix temps que es troba instal·lat en camps de refugiats d'arreu del món i suma fins a 33.000 tendes.

La idea ha sorgit de l'aliança entre Ikea Foundation i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) davant la situació d'amuntegament i precarietat en què viuen les persones que fugen de guerres conflictes per quedar-se recloses en inferns sense espai ni temps. La paradoxa d'un disseny que mereix estar en un museu com el MoMA i que al mateix temps s'instal·la com a llar dels més desesperats ofereix molts elements de reflexió sobre quin paper podrien (si volguessin) tenir les empreses en la resolució de conflictes i en la recerca de solucions per millorar el món.

En un planeta globalitzat on les grans corporacions tenen més poder que qualsevol Estat, i de fet, tensen les legislacions nacionals contínuament a favor dels seus interessos, els ciutadans hauríem d'exigir tant a les empreses com als nostres Governs. Si aquestes es nodreixen de la mà d'obra educada pels Estats, dels recursos del planeta, i venen els seus productes de consum a aquests mateixos consumidors, la seva responsabilitat és immensa.

Notícies relacionades

Durant l'última setmana una llarga llista de firmes globals de Silicon Valley han iniciat una revolta contra Donald Trump pel seu decret de prohibició de la immigració. Firmes com Google, Apple, Amazon, Twitter, Airbnb o Facebook han anat a un tribunal de San Francisco per unir-se a una demanda contra la política discriminatòria del nou president. En aquest cas concret, és obvi que ho fan perquè el decret perjudica els seus interessos a l'hora de contractar professionals estrangers. Però a ningú se li escapa que el poder de pressió d'aquestes corporacions és immens i que, traslladat a mobilitzar recursos per millorar el planeta, seria més efectiu que les estèrils reunions del G-20.

No obstant, el poder econòmic segueix vivint aliè a la seva responsabilitat amb la societat. Les escoles de negoci n'haurien de prendre nota i incorporar alguna assignatura sobre humanisme entre les seves lliçons. Si una petita part de la capacitat d'innovació i de 'lobby' d'aquests gegants transnacionals es destinés a buscar solucions a problemes al marge de la rendibilitat, el salt seria quàntic. I digne d'exhibir-se al MoMA.