La temeritat es jutja a les urnes

En plena 'opa' a ERC, el 9-N Mas va trepitjar la línia vermella fixada per Rajoy, que es va equivocar a l'activar la fiscalia. La seva disputa política mai hauria d'haver arribat a judici

1
Es llegeix en minuts
Artur Mas i Joana Ortega, ahir a la nit, en una compareixença davant els mitjans.

Artur Mas i Joana Ortega, ahir a la nit, en una compareixença davant els mitjans. / ELISENDA PONS

Artur Mas no hauria d’haver acabat al banc dels acusats per promoure la simbòlica votació del 9-N. Sense prejutjar la solidesa de les imputacions i de les evidències presentades, per a Catalunya i el conjunt d’Espanya és una verdadera catàstrofe que aquesta disputa política s’hagi traslladat al terreny penal. Però analitzem-ne les causes.

    Els impulsors del 9-N van disfressar de desobedient astúcia el que era una mera argúcia jurídica: aprofitant la parquedat del veto del Constitucional, van fingir que el procés participatiu no tenia marxa enrere al ser cosa dels voluntaris. I Mariano Rajoy va fingir creure-s’ho per no avortar per la força una convocatòria de la qual públicament s’havia mofat. Aquest era el pacte arreglat entre bastidors: si Mas es desvinculava de l’organització del 9-N, Rajoy li garantia que tindrien la festa en pau. El president hauria pogut valorar els resultats al Palau de la Generalitat, just després que els anunciés Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el seu emissari secret davant el Govern. El punt polític se l’hauria anotat igual, però va preferir trepitjar la línia vermella que li havia traçat la Moncloa. ¿Per què?

El pedigrí independentista

Notícies relacionades

La raó és que el desafiament a l’Estat del 9-N –com el del referèndum unilateral ara pregonat– no buscava resoldre el conflicte català com proclamaven els seus impulsors, coneixedors que, llavors com ara, sense reconeixement internacional i de l’Estat qualsevol escrutini serà paper mullat. El guió de Mas era un altre: acreditar el pedigrí independentista que li nega la seva condició de convers, forçar la llista única a la qual Oriol Junqueras es negava i recuperar el terreny perdut davant ERC en les precipitades eleccions del 2012. Gairebé li va costar un any, però finalment es va sortir amb la seva. O gairebé.

    Com va confessar Francesc Homs, la fiscalia no va actuar contra l’expresident i companyia per posar les urnes, sinó «per fer una roda de premsa». Greu error del Govern precedit per una altra temeritat de Mas que, amb la seva tenaç opa a ERC, ha arruïnat CDC i ha dividit al país. Però les temeritats es jutgen a les urnes, no als tribunals.