Celebrant les celebracions

Ja podem anar preparant-nos per al 25 aniversari de Barcelona-92, que serà sonat. Les primeres notícies no són gens favorables, tornarà l'entotsolament

1
Es llegeix en minuts
L’Estadi Olímpic Lluís Companys buit, ahir, amb una postal d’un dia de competició en primer terme.

L’Estadi Olímpic Lluís Companys buit, ahir, amb una postal d’un dia de competició en primer terme. / JORDI PERDIGÓ

Recordo perfectament la celebració de la nominació de Barcelona com a seu olímpica l’any 1986. Hi va haver festes a dojo davant la important fita que s’acostava. I, per descomptat, recordo amb molta il·lusió i amb la sensació de vivència històrica, les celebracions que es van produir durant el mític estiu del 1992. Tot un èxit, o així crec que ho valorem molts barcelonins. I també per al món sencer, que es va assabentar per on queia aquella ciutat d’Antoni Gaudí i del Barça. En mala hora.

Després, l’estiu del 1993, vam viure a bombo i platerets la celebració del primer aniversari del gran esdeveniment. Més tard, el 1997 les eufòriques autoritats van celebrar al seu torn el cinquè aniversari, amb molt d’entusiasme. Tot començava ja a cansar, tanta jactància i vacuïtat. El 2002 va ser sonat, de nou les autoritats competents (i les incompetents també) amb ajuda dels mitjans de comunicació, ens van recordar profusament el desè gloriós aniversari dels Jocs.

EL PEVETER AMB LA FLAMA FALSA

Notícies relacionades

Gairebé tot repetit, Samaranch un sant, el peveter amb la flama falsa, i el tòpic anecdotari, ¿on eres aquell dia?, ¿què se n’ha fet dels medallistes?, etcètera, ja que l’essencial ja estava explicat i reexplicat milers de vegades. També recordo actes institucionals i reportatges per al quinzè aniversari. I, per descomptat, de nou (de vell) la celebració del vintè aniversari. Més gresca i autobombo. De fet no recordo cap estiu en què d’una manera o altra no es torni a parlar de  l’aniversari dels Jocs Olímpics del 92, i ja no cal dir si toquen olimpíades, la comparació està assegurada.

Doncs ja podem anar preparant-nos per al 25 aniversari en aquest 2017, que serà sonat. Les primeres notícies no són gens favorables, tornarà l’entotsolament. I sincerament, el tema ja no dona per més, està més que amortitzat. Sí, ja sabem que ho vam fer molt rebé. Menys nostàlgia autocelebrativa i una mica  més de crítica a les últimes dècades que ens han portat on som. ¿Per què no deixem el Cobi i la Petra en pau d’una vegada? I plantegem algun tema de futur ¿no?