DUES MIRADES

Rufián, de Zara

Potser haurem d'aguantar lliçons d'ètica dels que disfruten amb la humiliació, però no els regalarem els nostres aplaudiments

1
Es llegeix en minuts

POLÍTICA RISTO GABRIEL / CUATRO

Risto Mejide va descobrir que l’americana que lluïa Gabriel Rufián, flagell de les empreses d’Amancio Ortega, era de Zara. A la cara de satisfacció del presentador només li faltaven els ullals per clavar-los a la jugular de la seva presa. I sí, a Mejide li va sortir un flist-flast la mar d’entretingut, però en realitat va tenir molt poca gràcia.

Rufián ha denunciat en diverses ocasions les condicions d’explotació dels treballadors de les empreses subcontractades per grans marques de roba. No és cap secret. Ho sabem tots. Sabem que la majoria del calçat que portem, la roba, els mòbils, els mobles, fins i tot el menjar, porten la marca de la vergonya. Tallers clandestins que atempten contra la salut. Plantacions i mines amb mà d’obra infantil esclava.

Notícies relacionades

La contradicció de Rufián és la contradicció de la societat sencera. La trampa que ens converteix en un engranatge més de l’explotació. Comprem el producte de l’opressió i, al fer-ho, també som els responsables de les fàbriques que aquí es tanquen, de la feina precària per competir amb sous de misèria, de les carències dels uns i dels altres, de les cadenes que ens uneixen.

Podem callar i afegir la nostra complaença a l’abús, participant alegrement en la trampa del mercat. O podem assumir la falta de coherència i denunciar. Potser haurem d’aguantar lliçons d’ètica dels que disfruten amb la humiliació, però almenys no els regalarem els nostres aplaudiments.