Petit observatori
Una virtut que es deia caritat
L'arquebisbe de Barcelona ha fet una comparació desafortunada i ofensiva
L’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha fet saber que està disgustat. Ho sento molt. No m’agrada que la gent estigui disgustada. Jo mateix procuro no disgustar-me, encara que no m’agradi, del tot, o gens, allò que passa i, sobretot, allò que em poden dir.
El senyor arquebisbe de Barcelona no ha tingut cap inconvenient a fer saber que condemna l’avortament, fins i tot en casos de violació. Respecto el seu dret a opinar, però jo m’hi pensaria una mica més abans de dictar sentència de culpabilitat. I comparar violació i terrorisme ja em sembla excessiu.
Em sembla que una de les normes de la vida cristiana és no escandalitzar. I em permeto dir, il·lustre prelat, que m’escandalitza –potser seria més discret dir que no em sembla bé– que algú s’atreveixi a posar al mateix sac un fet personal i un fet col·lectiu, una decisió privada i una bèl·lica operació generalitzada.
Mireia Roura diu que l’Església plural i el cristianisme del segle XXI veuen les paraules de l’arquebisbe «allunyades del tarannà més comprensiu i misericordiós» de l’Evangeli propugnat pel papa Francesc. D’altra banda, la contundència arquebisbal és francament lamentable, em sembla: «Si es pot decidir sobre la vida d’una altra persona s’hauria de justificar un terrorista». Fer aquest paral·lelisme és absolutament lamentable.
La dona que ha d’avortar pateix un dolor. El terrorista el que fa és fer patir una mort a tota mena de persones.
L’arquebisbe, doncs, ha fet una comparació no tan sols desafortunada ,sinó també ofensiva.
Notícies relacionades
¿No hi haurà cap reacció del Vaticà? No és cap secret que l’Església catòlica ha viscut i viu sotmesa a algunes tensions internes, entre ideologies que són immobilistes i ideologies que tendeixen a fer-la evolucionar. Unir avortament amb terrorisme no encaixa amb la sàvia finor política del Vaticà.
