Els riscos que suposa no regular el sector turístic

El dilema és clar. O regulem el flux turístic que atrau Barcelona amb força inusitada des de fa anys, o acabarem perdent negoci, feina i convivència ciutadana. I el que és més important, perdrem l’ocasió d’ordenar i gestionar aquest èxit indubtable de la ciutat perquè la distribució de costos i beneficis entre sectors socials i espais públics es pugui fer sense excessius traumes. Imaginar que el mercat flueix, equilibra i ordena sense necessitat d’intervenció és una cosa que ni els mateixos ultraliberals defensen. L’actual redacció del PEUAT, pendent d’aprovació pel Ple, no és més que una resposta valenta i de sentit comú a una cosa que se’ns estava escapant de les mans. El consistori compleix amb la seva obligació de protegir el conjunt de ciutadans. Tant els que viuen del turisme de manera més directa com  aquells que en pateixen els efectes, i també els molts altres que observen amb un punt de preocupació el que passa a la ciutat i els preocupa el seu futur.

Un pot estar més o menys d’acord amb els detalls del pla. No és aquest l’espai en el qual entrar en la lletra menuda. Però, del que no hi ha dubte és que imaginar que Barcelona i les seves institucions representatives podien observar impertèrrites com en poc més del 15% de la ciutat s’acumulaven més del 50% de places turístiques, com alguns barris ja tenien més població visitant que no pas resident o com creixien sense fre els lloguers i es posava en perill el dret a la vivenda a preus raonables, no crec que ningú pugui seriosament defensar-ho. Calia anar més enllà de les urgències i especificitats amb les quals  s’havia treballat fins ara i avançar en una regulació global que permeti establir unes regles de funcionament conegudes i fiables.

Hem d’entendre que el camp de joc en què es mouen el negoci i l’activitat turística ha canviat en molt poc temps. Ja no parlem d’un sector de serveis amb uns actors més o menys coneguts i estables. Ens trobem en un escenari global en el qual plataformes digitals, operadors a distància i fons d’inversió que no tenen res a veure amb inversors locals, maniobren aprofitant l’existència de buits legals, l’absència de plans reguladors i les neces-

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

sitats peremptòries de persones afectades per la crisi. La regulació és, en aquest escenari, sinònim de protecció. Protecció d’aquells que menys recursos tenen per poder fer front a aquesta onada de diners i d’expulsió. 

Guanyadors i perdedors

Guanyadors i perdedorsÉs obvi que alguns sortiran beneficiats i altres perjudicats per la nova regulació. Com de fet, ja existien guanyadors i perdedors per la seva absència. Molts perdedors i pocs guanyadors. L’èxit turístic de Barcelona no era ni és neutral des del punt de vista social. Això és fer política. Decidir qui guanya i qui perd en cada dilema, en cada aparició de problemes. Ens hauríem d’alegrar que una majoria dels nostres representants hagin decidit actuar i no limitar-se a observar com flueix el mercat i arrossega persones i barris.