Cara

Gossos (i propietaris) feliços

Tant de bo un dia BCN sigui una d'aquelles ciutats europees que mimen els gossos

2
Es llegeix en minuts
esala36955376 barcelona 20 1 2017    perros due os de la calle en la image170120184725

esala36955376 barcelona 20 1 2017 perros due os de la calle en la image170120184725 / JULIO CARBO

Durant dues terceres parts de la meva vida he conviscut amb gossos. Mai he viscut al camp. Ergo, els meus gossos han sigut tan urbans com jo. Uns quants van ser gossos barcelonins. Sense microxip ni censos, crec. Gossos anònims, com gats, d'aquells que no figuren a les llistes. Gossos incomptables.

Mai cap dels meus gossos es va queixar de la seva vida a la ciutat, ni va mostrar el més mínim signe de desaprovació. La ciutat els agradava, pel que es veu, tant com a mi. Una vegada una de les meves gossetes va tenir un embaràs psicològic, després del qual va adoptar mitja dotzena de mitjons i va figurar com que els alletava. Li va passar al cap de poc temps, tal com el veterinari havia pronosticat. Ignoro si aquesta conducta va ser la conseqüència funesta del seu mode de vida urbà o es va deure a un altre tipus de trastorn. Potser si hagués viscut al camp la meva gosseta hauria pogut embarassar-se de veritat i parir cadellets reals cada quan sigui que les gosses pareixen cadellets. Mai em va preocupar aquest assumpte el més mínim, ni vaig desitjar en absolut que la meva gosseta tingués embarassos autèntics.

INTERESSOS SIMILARS

Notícies relacionades

Crec que, com gairebé sempre, estem parlant de felicitat. A Quan l'home va trobar el gos, l'etòleg Konrad Lorenz ho va explicar molt bé: el gos i l'home es van unir perquè tenien interessos similars, perquè es van agradar i perquè es necessitaven. Potser les seves respectives felicitats també coincidien. El que fa feliç a un també alegra l'altre. Passar una estona asseguda tranquil·lament al sol, sense fer res. Córrer per un parc sense que ningú ens lligui. O, simplement, disfrutar en silenci de la nostra mútua companyia. No importa on.

M'agraden cada vegada més les ciutats que pensen en la felicitat dels gossos. Barcelona, per fortuna, comença a ser una d'elles. A Amsterdam qualsevol pot portar el seu gos en un bar on li serviran un batut especial dissenyat per a ell. A Bruges és possible allotjar-se en un hotel pensat per a gossos i els seus propietaris. A Berlín els gossos tenen accés gratuït al transport públic i són ben rebuts en la majoria dels establiments, restaurants inclosos. No en va és considerada la ciutat que millor tracta els gossos de tot el continent europeu. París li va al darrere. Tant de bo un dia Barcelona sigui com elles, o les superi. Que aquests 149.870  gossos censats que tenim siguin els més feliços del món. I al seu costat, trotant o prenent el sol, els seus propietaris.