A qui li importa el consumidor

L’Estat espanyol no es distingeix precisament per la defensa dels interessos dels consumidors. Aquesta setmana el preu de la llum s’ha disparat a un preu rècord de 88 euros per megawatt i hora, un màxim a què no arribava des del 2013, quan el Govern va haver de suspendre els sistemes de subhasta, al constatar que s’havien produït manipulacions dels preus. Després de l’escàndol, l’Executiu del PP va modificar l’anterior sistema per l’actual, però aquest continua sent opac, poc transparent i sensible a inexplicables vaivens. Fins al  punt que els preus han pujat precisament la setmana de l’onada de fred siberià. De la mateixa manera que els combustibles sempre s’encareixen dramàticament abans d’un pont o de l’operació sortida de les vacances.

Arran de la forta reacció ciutadana en contra de la pujada del preu de la llum, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, no ha dubtat aquesta setmana a afegir més llenya al foc, a l’advertir que el Govern estarà atent que en situacions excepcionals no es produeixin episodis de picaresca. D’aquesta manera, l’Executiu inocula de nou el virus de la sospita, com si no formés part de les seves competències la regulació del sector energètic i com si no conegués Nadal perfectament quines són les empreses que generen i subministren la llum a Espanya. L’episodi d’aquesta setmana s’ha tancat amb la promesa per part del Govern que es prendran mesures (sense saber amb exactitud quines) i amb l’obertura de diligències per part de la fiscalia per aclarir si s’han tornat a produït manipulació dels preus.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El dramàtic episodi ha coincidit en el temps amb l’aprovació del decret del Govern per solucionar el disbarat de les clàusules terra, que afecten 1,5 milions de consumidors a Espanya. En aquest cas, el Tribunal de Justícia Europeu ha esmenat la plana al Govern i al Tribunal Suprem espanyol en una assumpte absolutament elemental. Si una clàusula és abusiva ho és des del moment en què es comença a aplicar, el debat sobre la retroactivitat era absurd. El Suprem hauria d’estar avergonyit.

Sense la pressió dels ciutadans a Europa, el Govern espanyol no hauria mogut ni un dit per protegir els consumidors espanyols dels abusos, fet que posa de manifest que a Espanya les diferents administracions del PP i del PSOE segueixen legislant per acontentar els lobbies de poder i no per defensar els ciutadans, i únicament actuen quan la pressió al carrer és insuportable. L’última ocurrència del Govern és la creació del defensor de l’estalviador. Benvinguda sigui, però la responsabilitat ja existeix i és de l’Executiu.