Xi Jinping a Davos

Per primera vegada, un cap d’Estat de la Xina, Xi Jinping, ha participat al Fòrum Econòmic de Davos. I des d’una perspectiva política, ha sigut el seu gran salvador, amb un discurs a favor de la globalització i del lliure comerç com a pilars fonamentals del creixement econòmic mundial. Aquest any, no hi ha cap lloc més on mirar. Als EUA, l’arribada al poder de Donald Trump aquesta setmana augura una transformació en la política econòmica del país sota el lema autoexplicatiu ‘America First’.

A la UE, el 2016 ha sigut testimoni de la implosió causada per la globalització: la decisió del Regne Unit d’abandonar la UE, crisis polítiques a Espanya i a Itàlia, la incapacitat i falta de consens per respondre a conflictes com el de Síria i confrontar una Rússia que està guanyant poder. I el 2017 no sembla que sigui un any fàcil: eleccions a França i Alemanya en què el nacionalisme jugarà un paper important –l’absència dels líders dels dos països a Davos s'ha de llegir en clau electoral--, l’inici de les negociacions amb el Regne Unit i una redefinició de les relacions amb els EUA.

En aquest context, la participació de Xi Jinping a Davos ha simbolitzat l’èxit de la globalització en termes econòmics – no així en termes de llibertats polítiques i socials.

LA XINA I LA GLOBALITZACIÓ

Més enllà de les crisis a Europa i els EUA, totes les dades econòmiques confirmen el valor que la globalització, en forma del creixement dels fluxos comercials i d’inversió, ha tingut per a la Xina.

En 20 anys, la Xina ha passat de ser la setena economia mundial –darrere d’Itàlia– a ser la segona, i serà la primera al voltant del 2020 si es compleixen les actuals previsions de creixement. Durant aquest període, ha passat de ser l'onzè exportador a ser el primer, i s’ha convertit en uns dels tres primers socis comercials de gairebé tots els països del món.

En paral·lel, les xifres publicades aquesta setmana sobre inversió externa directa reflecteixen l’ascens de la Xina, que s’ha convertit en el motor de la inversió internacional. Segons dades del Ministeri de Comerç xinès, la inversió internacional va arribar als 170.000 milions de dòlars, incloses 742 fusions i adquisicions internacionals en 73 països. A la UE, la IED (inversió directa estrangera) de companyies xineses segueix augmentant any rere any, de manera tal que als dos costats comença a veure’s com un problema; a Europa, per la rellevància que estan prenent les companyies xineses en el teixit industrial europeu; a la Xina, per l’impacte que aquesta sortida de capital tan rellevant està tenint en la seva moneda en un moment de gran incertesa econòmica deguda al canvi en el Govern dels EUA.

L’economia xinesa no dona senyals de frenar. Aquesta setmana, el Fons Monetari Internacional (FMI) va publicar una actualització de les seves estimacions de creixement del PIB, situant-la en 6,2% per al 2017. En comparació, les previsions de creixement del PIB global, EUA i zona euro són del 3,4%, 2,2% i 1,5%, respectivament.

LA CLASSE MITJANA

Potser més interessant és com han canviat els factors que impulsen aquest creixement: si bé tradicionalment els motors havien sigut la inversió i les exportacions, des del 2015 és el consum intern el principal motor, fet que reflecteix l’escala i la velocitat de creixement de la classe mitjana i com aquesta ha arribat a tenir una renda disponible suficient per impulsar el consum.

Les implicacions d’aquesta transformació són molt rellevants per a la UE i les seves empreses: la preocupació per la competència xinesa en sectors de baix valor afegit es converteix en preocupació per obtenir el millor accés possible per a productes de més valor afegit al que ja és un dels principals mercats del món.

És en aquest accés al seu mercat on la Xina ara ha de mostrar el seu compromís amb la globalització liberalitzant sectors on la participació d’empreses internacionals encara està restringit.

MÉS PODER EN ORGANISMES INTERNACIONALS

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Potser aquí pugui reprendre’s un dels temes específics esmentats en el discurs de Xi Jinping: la sobrerepresentació que segueixen tenint els EUA i la UE en els organismes internacionals. Un suport de la UE a augmentar la participació de la Xina en aquestes institucions podria facilitar la creació de ponts bilaterals i un desplaçament cap a un repartiment de poder més pròxim a la realitat econòmica internacional.

Aquest any, Xi Jinping ha salvat Davos. Està per veure si ho tornarà a fer l’any que ve o bé tindrem la possibilitat de veure-hi un líder europeu definint i apostant per una globalització liderada des del nostre continent