Aquest article

Aquest article, per exemple, està escrit en unes condicions òptimes. Soc a casa, tinc encesa la calefacció, em prenc un cafè exprés, curt, com a mi m’agraden els cafès, disposo d’una llum amable i càlida, sona una melodia discreta que no m’entorpeix l’escriptura i que, alhora, m’acompanya sense estridències. Aquest article, per exemple, està escrit mentre, a fora, al carrer, s’instal·la un fred que en diuen polar i que derivarà aviat en siberià, tot i que jo hauria dit, per una simple equació geogràfica, que en l’escala de gradació primer anava el siberià, i no pas a l’inrevés. Dic, per exemple, en aquest article, que veig la gent corrent atrafegada, empesa pel vent i per la pressa de tornar a ser a casa, a recés de l’onada de gelor, disposada a gaudir de la més senzilla recompensa: escalfor, potser una sopa calenta, companyia, unes sabatilles de pelfa, un edredó nòrdic, uns interiors «aquilotats de pipes, de parlades i d’hospitalitats», com diria el poeta. 

    I mentre escric aquest article, veig també, a les notícies, les imatges dels que caminen descalços enmig de la neu, dels que no contemplen l’hivern com una postal sinó com una sentència. El glaç no retrocedeix amb bones intencions o amb articles com aquest sinó amb accions urgents i decidides, amb mantes i estufes, encara que siguin precàries. I penso en Prévert. És terrible aquest soroll de la neu quan es regira en la memòria de l’home que té fred.