¿Per què Trump no estima els seus espies?

Podria estranyar l’obtusa animadversió de Donald Trump envers els serveis d’intel·ligència del país que està a punt de presidir. Encara que tampoc són inusuals les manifestacions de desafecció dels polítics envers els espies. El canceller Kohl deia que el 80% dels informes d’intel·ligència eren falsos i que el 20% restant els podia llegir l’endemà a la premsa. Però com ha expressat James Clapper, director nacional d’Intel·ligència dels EUA, cal diferenciar «entre escepticisme i menyspreu».

Hi ha tres possibilitats per comprendre per què Trump no estima els seus espies. La primera: Trump és un agent rus, cosa possible però altament improbable. La segona: Trump és un inconscient que encara no sap què fer amb les seves joguines noves, cosa que és possible però poc probable perquè rep informes d’intel·ligència des que era candidat. La tercera, en la meva opinió, és la certa. Trump és un empresari que està aplicant les tècniques que coneix més bé: les de l’empresa.

EL PAPER DE L'FBI EN ELS CORREUS DE CLINTON

En aquest cas, la regla que consisteix a sacrificar col·laboradors molt pròxims quan s’arriba a unes grans cotes de poder per així enviar un missatge clar: «Si faig això amb els que m’han ajudat a arribar fins aquí, no voldreu saber què puc arribar a fer amb els que em desafiïn».

I aquest missatge seria necessari enviar-lo a l’FBI, perquè pocs dubtes hi ha que va jugar les seves cartes polítiques durant la campanya –com fa des dels temps d’Edgar Hoover– donant suport a Trump a l’agitar el cas dels correus de Hillary Clinton.

El nou president ha de sotmetre els espies perquè tenen proves per a un futur impeachment contra ell i, sense el suport majoritari del Partit Republicà, la seva caiguda seria possible i probable. Trump no és tan boig per destruir la comunitat d’intel·ligència. Busca sotmetre-la i és per això que té la intenció d’eliminar una figura clau com el director nacional, fragmentant així el poder de les agències. «Només jo ho sabré tot», pot ser que hagi pensat.

Acostumat a guanyar en els negocis, hauria de ser conscient que en el negoci de la política i l’espionatge té al davant seu el que probablement sigui un dels més freds i calculadors en aquest terreny: Vladímir Putin. I tampoc hauria d’oblidar que coneix molt bé el negoci. Putin va ser membre de la poderosa agència d’espionatge KGB i posteriorment va dirigir la seva successora, l’FSB.

Notícies relacionades

Trump diu que les denúncies sobre el pirateig de Rússia són una "caça de bruixes"

Naturgy: no tots els fons són iguals

Trump coneix les estratègies empresarials, però algú hauria d’explicar-li que el premier britànic Harold Wilson va ser acusat als anys 60 d’haver sigut un agent del KGB i investigat pels espies britànics.

No hi va haver proves, però Wilson va caure en el que alguns consideren un secret cop d’Estat en l’ancestral democràcia britànica. Trump té prou elements per no perdre de vista els seus espies i per comprendre’ls –com va fer Obama–, abans que governar contra ells si, és clar, vol acabar la seva presidència...