IDEES
Catàstrofes del present
zentauroepp15345538 television pelicula la aventura del poseidon170113132458
L’altre dia vaig veure per atzar unes imatges de la pel·lícula Aeroport 75, en concret l’escena del rescat de l’avió per part de Charlton Heston, i aquella tensió exagerada i maldestra em va fer tornar immediatament al Sydney Cinema, de Manlleu, on vaig passar tantes hores. El Sydney, que va tancar anys enrere, era un d’aquells cines gegants, amb programa doble, més de mil butaques i una platea panoràmica que era ideal per veure les pel·lícules de catàstrofes, plagues i amenaces de la fi del món. Aleshores La aventura del Poseidón, Terremoto, Tiburón, El enjambre (ho escric en castellà perquè així és com les vèiem) ens feien patir perquè ens semblaven d’allò més realista. Entraves a la pantalla. Al mateix temps, per sort, va arribar el cinema fantàstic i de ciència-ficció, i ens va distreure d’aquells horrors impostats.
Em pregunto per què aquell cinema de catàstrofes ha anat minvant, i se m’acuden diferents respostes. Una és que, amb l’excepció dels Phenomena i algun altre vell cine furtiu, ja no queden sales adients per a la magnitud de les tragèdies. Una altra possibilitat és que els efectes especials es van carregar el cine de catàstrofes. Un cop els creadors digitals de Hollywood van imaginar-s’ho tot, de la fi del món a l’apocalipsi nuclear o els robots que es transformaven en màquines de matar, en 3-D i efectes hiperrealistes, ¿què els quedava?
Hi ha encara una altra possibilitat: avui dia coneixem al moment i al detall els accidents més horrorosos, i el canvi climàtic és responsable de tants desastres naturals que el terror està als documentals, i no a la ficció. Així, quan Hollywood filma pel·lícules de desastres, es basa en històries reals amb un final relativament feliç, com per exemple Lo imposible o Sully. Tot això, esclar, pot canviar radicalment amb Donald Trump com a president dels EUA, si arriba a manar. La seva victòria fa témer les pitjors decisions polítiques, un capgirell ideològic en què, de sobte, tots els arguments dels 70 es poden veure confirmats: guerra freda, terror nuclear, més desastres ecològics... La vella ficció convertida en realitat, el poder com a reality-show.
