La mala salut demogràfica de Barcelona

LLa lectura de les dades sobre l’evolució demogràfica de la ciutat de Barcelona confirma el progressiu augment del nombre de barcelonins que han decidit, de manera voluntària o forçats per les circumstàncies,  abandonar el seu lloc natal. Un quart de milió de persones nascudes a la capital l’han deixat des d’aquell màgic any del 1992 i en l’actualitat només el 52% de la població disposa d’una partida de naixement local. La tendència a la baixa ve de lluny i només l’allau migratòria dels anys daurats de principi de segle –i que la crisi s’ha encarregat de diluir– l’ha pogut dissimular. Entre el 2007 i el 2008 es van empadronar a la ciutat 205.000 immigrants, xifra que va contrarestar l’èxode callat però real de molts veïns cap a altres municipis.

Malgrat mantenir gairebé inalterable un padró d’1,6 milions d’habitants, la salut demogràfica de Barcelona no és bona. També aquí les estadístiques són contundents. L’any 2014 van emigrar de la capital 15.373 joves d’entre 25 i 35 anys, franja d’edat fonamental per garantir el futur d’una col·lectivitat. Aquell mateix any es van registrar a la capital catalana 13.396 naixements, mentre que van morir prop de 15.000 persones. Les xifres reflecteixen, doncs, un creixement natural negatiu i al mateix temps un envelliment progressiu que situa en 44 anys l’edat mitjana dels barcelonins davant dels 37 dels anys 80.

Notícies relacionades

Gest poc coherent

Plorar de pena

El fenomen ha adoptat els últims anys nous i més preocupants perfils, especialment en determinats districtes de la ciutat. Sota la difícilment suportable pressió del turisme massiu i amb l’arribada de grans fons d’inversió a un mercat immobiliari molt assequible per a les seves operacions, zones cèntriques de la ciutat pateixen la progressiva expulsió dels veïns de tota la vida les finques dels quals entren a formar part de l’endimoniat escenari de l’especulació. Més silenciós si és possible és l’èxode produït pels desnonaments invisibles, protagonitzats per famílies que es veuen obligades a emigrar al no poder fer front als progressius augments del lloguer de la vivenda.

La caiguda de població autòctona malmet dolorosament el teixit social de la ciutat. Més que mai és imprescindible fer el debat col·lectiu per dissenyar una Barcelona que, sense perdre la seva brillantor internacional, no expulsi la seva gent de sempre.