La fraternitat dels comuns

El procés de fusió del conglomerat dels comuns en un nou espai polític mereix màxima atenció. És l’operació més important que registra l’esquerra catalana des de la unitat socialista que va donar lloc al PSC-PSOE l’any 1978. El seu arquitecte és el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, que pretén vertebrar una alternativa per a les classes populars des d’una retòrica anticapitalista però sense renunciar a moltes de les fórmules socialdemòcrates de gestió pública.

La tesi principal és que vivim una crisi global, particularment aguda a Espanya, que permet construir una nova hegemonia social, cultural i política. L’èxit a les municipals del 2015, amb Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, és el que dona més consistència a aquest discurs una mica naïf que pretén unir sectors molt heterogenis.

SENSE PEDAGOGIA

Notícies relacionades

El full de ruta dels comuns per conquistar Catalunya

Dir-se Terricabras

La implosió del sistema de partits a Catalunya ha obert la possibilitat de consolidar un nou espai que, per a Domènech, no pot ser independentista per dos motius. Primer, perquè es nega a acceptar el discurs supremacista, segons el qual la resta d’Espanya és irreformable mentre que els catalans, per estranyes raons, som millors. I, segon, perquè no vol renunciar a la fraternitat per qüestions identitàries. El problema és que ningú als comuns fa pedagogia d’això i, per no ser menys, es declaren «sobiranistes de totes les sobiranies possibles», cosa que és bastant pueril.

L’acorralament al qual ara els sotmet Junts pel Sí amb el referèndum unilateral és una altra demostració que si l’esquerra no trenca amb les idees del nacionalisme, com el trampós dret a decidir, acaba en posició subalterna. Sobre la impossibilitat de la secessió és molt oportuna la sentència recent del Constitucional alemany sobre Baviera. Domènech, encara que es contradiu en les seves declaracions, és conscient d’aquest risc. Per això dimarts passat va intentar crear un tallafoc exigint la convocatòria d'eleccions. És un cop efectista però inútil si els comuns no fan bandera del valor de la fraternitat.